L’ansietat pot ser una reacció normal davant de diferents situacions de la vida o pot ser una malaltia en si mateixa. La por a una situació real, recordada o imaginada desencadena reaccions físiques que, si són intenses o es mantenen en el temps, fan patir i limiten la qualitat de vida, i poden causar crisis de pànic, fòbies o ansietat generalitzada.
Les crisis de pànic a vegades són produïdes per una situació que pensem que ens supera, però sovint no tenen un desencadenant conegut. Quan les patim, creiem que morirem o que embogirem de forma imminent. Sovint van associades a palpitacions intenses, dificultat per respirar, pal·lidesa, sudoració, nàusees, vòmits, mal de cap, mareig i a vegades desmai. Normalment duren uns minuts o com a màxim unes poques hores i cedeixen sense cap seqüela. Ara bé, com se solen repetir, generen una por intensa a les pròpies crisis. I en aquest sentit, cal dir que lluitar-hi en contra, intentar escapar d’elles o evitar-les pot tranquil·litzar temporalment, però també pot contribuir a la repetició dels episodis.
Per familiaritzar-nos amb les crisis i fer que resultin menys desagradables, es poden induir voluntàriament les sensacions físiques associades al pànic. Per exemple, es pot induir una taquicàrdia mitjançant l’exercici físic.
Quan tenim una por injustificada i que no respon als raonaments en contra, patim fòbia. Pot ser por a una situació concreta i que no limiti la vida de la persona com, per exemple, la por a les aranyes o a l’ascensor, però també pot tenir manifestacions més complexes que sí que limiten la vida de la persona com, per exemple, l’agorafòbia o por als espais oberts o llocs públics. Qui la pateix, deixa de sortir de casa, a vegades durant anys.
Nerviosisme i angoixa
El trastorn per ansietat generalitzada el pateixen algunes persones que tenen un nerviosisme continu, angoixa vital permanent, pessimisme exagerat i símptomes que deterioren la seva qualitat de vida, com ara palpitacions, mal de cap, dificultat per concentrar-se, insomni, dolors toràcics, molèsties digestives o por d’estar malalt. Aquests símptomes solen durar més de 6 mesos.
Totes aquestes situacions tenen tractament eficaç i cal començar-lo com més aviat millor. Enfront l’ansietat es recomana: identificar els desencadenants de l’estrès, fer petits canvis en el ritme de vida, mantenir hàbits saludables com cuidar l’alimentació, fomentar un bon descans nocturn, fer exercici físic, mantenir-se actiu i cuidar l’autoestima, compartir i expressar les preocupacions que tenim, utilitzar tècniques de meditació i de relaxació o practicar activitats que ens resulten gratificants. Però si malgrat iniciar aquests canvis, notem que el nostre estat d’ànim no millora, es recomana visitar el nostre metge per tal que valori l’inici de psicoteràpia o de medicació.
També hem d’estar alerta amb la depressió lleu, aquell estat on ens sentim desanimats, amb preocupacions que ocupen la nostra ment. És important no menysprear aquests estats d’ànims i començar a fer algunes coses que ens ajudaran a millorar. Així, recomanem anotar el que us preocupa: així traureu els problemes de la ment. Feu una llista de les vostres preocupacions i penseu-hi una a una, no en totes alhora. Pregunteu-vos quines són les causes de cada problema, possibles solucions i què podeu fer per millorar-ho.
Penes del passat
A vegades el nostre desànim ve per penes del passat. Si és així, i si us sentiu capaços, dediqueu una estoneta a plorar el passat: buideu les penes i deixeu lloc per a coses bones. Accepteu les coses que no poden canviar i valoreu el que teniu i heu tingut. Podeu pensar en tres coses bones que us hagin passat durant el dia, això ajuda la vostra ment a «sumar» coses bones i a no pensar en les dolentes. Penseu també cada matí tres coses per estar agraït. Pensar en tot allò bo que teniu, us ajudarà a sentir-vos millor. En èpoques difícils repetiu mentalment una frase que us ajudi a seguir endavant: «estic bé», «soc forta»… qualsevol que us vagi bé. Les frases mentals tenen molta força: arriben a modificar la nostra percepció.
I fomenteu l’autoestima (cuideu-vos perquè us estimeu i voleu estar bé). Valoreu i tingueu cura de la vostra salut. Eviteu l’alcohol i altres drogues. Alimenteu-vos de manera sana i dormiu les hores que cal. Manteniu l’activitat física: cada dia, una taula d’exercicis o algun exercici adaptat a les vostres possibilitats. Preneu el sol cada dia, 10 minuts; millor al matí. Vegeu pel·lícules alegres. Eviteu vestir-vos amb colors tristos. Manteniu les aficions. Sortiu de casa tant com sigui possible: sortiu de les pantalles, us xuclen la vida! Si penseu que no en sou capaços, demaneu ajut a algú de l’entorn. Si tot i això persisteix el desànim, consulteu el vostre metge o metgessa.
* L’autora és metgessa de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)
