L’origen del control de la natalitat i l’anticoncepció es remunta al moment en què els nostres avantpassats van associar el coit amb la possibilitat d’embaràs. I diferents han estat els mètodes que al llarg de la història s’han utilitzat per evitar els embarassos no desitjats. Potser un dels més populars va ser la comercialització de la píndola anticonceptiva que a Espanya va arribar el 7 d’octubre de 1978, més de vint anys després d’altres països europeus.Els mètodes anticonceptius, l’efectivitat dels quals depèn del seu ús correcte, es classifiquen en reversibles (només afecten la fertilitat mentre els fas servir), i irreversibles (que són per sempre). En el segon grup trobem la vasectomia per als homes i la salpingectomia (la famosa lligadura de trompes) per a les dones. En aquest article, però, ens centrarem en els reversibles.
Mètodes barrera
Són el preservatiu masculí (extern) i el preservatiu femení (intern). El preservatiu masculí es col·loca en el penis erecte abans d’iniciar la penetració i es treu després de l’ejaculació. En canvi, el femení es pot portar posat a la vagina fins sis hores abans de la trobada sexual i es treu després de l’ejaculació masculina.
Hem de recordar que el preservatiu és l’únic que, a part d’evitar l’embaràs no desitjat, prevé el contagi d’infeccions de transmissió sexual (ITS), com la sífilis, el VIH, l’hepatitis, la gonorrea o la clamídia, entre d’altres.
En aquest apartat podríem incloure també el diafragma, que és com un “casc” que es posa al fons de la vagina recobrint la cèrvix (l’entrada a l’úter). Perquè sigui efectiu sempre s’ha de fer servir junt amb espermicida. És important saber, però, que el diafragma no prevé les ITS .
DIU (dispositiu intrauterí)
És un aparell de coure, petit i amb forma de T. S’introdueix plegat a l’interior de l’úter i, quan és a dins, es desplega i queda ancorat a les parets i només sobresurten els fils que serviran per a la seva extracció. La col·locació i retirada les fa el ginecòleg a la consulta. Si el canvi es realitza durant la menstruació, és menys molest.
Dura entre tres i cinc anys segons el model. La seva acció és per cos estrany, provocant una “irritació” dins l’úter que impedeix la implantació de l’embrió. Com a inconvenient, augmenten el dolor i el sagnat durant la menstruació.
Mètodes hormonals
Es basen en les mateixes hormones que fabrica el nostre cos, però administrades en una dosi fixa de forma externa que inhibeix l’ovulació.
Els mètodes hormonals poden ser combinats (estrògens i progestàgens): anticonceptius orals, pegats i anell vaginal; o només amb progestàgens: anticonceptius orals, implant subcutani, injecció hormonal, anticoncepció d’emergència i DIU hormonal.
L’elecció d’un mètode hormonal ha de ser guiada per professionals sanitaris, que ens aconsellaran en funció de diferents característiques. En el cas de malalties de la sang, malalties del fetge, antecedents personals de càncer sensible a les hormones, persones fumadores, obesitat i hipertensió s’ha de fer una recomanació personalitzada, ja que no estan gaire aconsellats.
Com a inconvenients dels mètodes hormonals trobem el sagnat escàs que pot aparèixer a mitjan cicle (spotting), sequedat vaginal, disminució del desig sexual i altres efectes secundaris, ja que no deixa de ser medicació. A més, no prevenen les ITS. Com a avantatges, tenim la reducció de la quantitat del sagnat menstrual i del dolor (de vegades es donen només per això).Quan utilitzem un mètode hormonal per primer cop, durant els set primers dies hem de fer servir preservatiu, ja que la medicació no és del tot efectiva encara.
Anticonceptius orals
Són pastilles. Depenent del tipus seran només de progestàgens o combinats (estrògens i progestàgens), és a dir portaran una hormona o les dues. S’han de prendre cada dia a la mateixa hora, en cas d’oblit prendre la pastilla abans de dotze hores i si no s’ha d’utilitzar preservatiu durant els set dies següents. S’inicien el primer dia de menstruació.
Pegat anticonceptiu
És un pegat que es col·loca sobre la pell. Allibera hormones de forma constant. Es canvia cada set dies durant tres setmanes consecutives. La quarta setmana es descansa i aleshores apareix la menstruació. La primera vegada s’ha de posar el primer dia de la menstruació. Sempre s’ha de realitzar el canvi (o reinici) el mateix dia de la setmana.
Anell vaginal
És un anell de plàstic flexible que es porta posat a la vagina i va alliberant hormones. Per col·locar-lo es doblega l’anell amb els dits i s’introdueix a la vagina, de manera que es desplega i es queda fix al fons. La primera vegada s’ha de posar el primer dia de la menstruació. Es deixa posat durant tres setmanes. La quarta setmana es retira i apareix la menstruació i es torna a posar passats set dies.
DIU hormonal
És com el DIU de coure, però en aquest cas és de plàstic i allibera hormones.
Implant subcutani
És una vareta de plàstic flexible, de 2 cm de llarg. Es col·loca sota la pell de la cara interna del braç i va alliberant progestàgens. La seva eficàcia dura tres anys. La col·locació s’ha de fer entre el primer i el cinquè dia de la menstruació.
Anticoncepció d’emergència (pastilla del dia després)
Serveix per evitar l’embaràs després d’un coit sense mètodes anticonceptius o si no s’han utilitzat correctament. Es pren una única pastilla tan aviat com es pugui en les 72h (3 dies) posteriors a les relacions sexuals sense protecció, preferiblement 12h. Conté progestagen en dosis elevades. Només serveix per evitar l’embaràs en aquesta relació sexual coital concreta.
Injecció hormonal
És una injecció trimestral. Es fa servir en persones que no són capaces de controlar els mètodes anticonceptius per diferents malalties.
* L’autora és metgessa de Medicina Familiar i Comunitària i sexòloga
