En temps de pandèmia i crisis com el que estem vivint, la cultura no només és segura, sinó que ens ajuda emocionalment, ens acompanya i reconforta i ens permet entendre situacions i conflictes que vivim de manera quotidiana. La biblioteràpia es basa en la literatura per aconseguir finalitats terapèutiques, d’acompanyament personal. A països com el Estats Units fa molt temps que es practica a hospitals i biblioteques i a Anglaterra els metges recomanen novel·les i poesia per combatre l’ansietat i la depressió. A casa nostra però, és força desconegut.
Els beneficis de la lectura són coneguts universalment, però les propietats de la literatura van més enllà ajudant-nos a transitar per situacions i moments complicats del nostre dia a dia de la mà d’algunes de les millors novel·les de la història.
El projecte Booklife de biblioteràpia i prescripció literària neix amb aquest objectiu a través de tallers temàtics on es recomanen les millors obres de ficció per abordar temes com la culpa, el perdó, la por, la depressió o l’esperança. Tallers que es fan a biblioteques, escoles, llibreries, hospitals, associacions i fins i tot centres penitenciaris, perquè la literatura pot ajudar i interessar a tothom.
Fa deu anys les psicòlogues angleses Ella Berthoud i Susan Elderkin van escriure el llibre “The Novel Cure”, traduït posteriorment al castellà com a “Manual de remedios literàrios”. Aquest va ser l’origen de Booklife, que durant tots aquests anys ha anat creant un llistat dels temes que més ens preocupen (gairebé una cinquantena ja) i dels llibres que més ens poden ajudar en cadascun d’ells.
Hi ha un llibre per cada persona i per a cada moment de la vida, però cal trobar l’adequat, aquell capaç d’acompanyar-nos de la millor manera. Durant el confinament la lectura va envair moltes cases. Teníem més temps, però també hi havia una gran necessitat de buscar respostes a les nostres angoixes, de trobar escalf en els moments de por i incertesa, de cercar refugi en els moments de tristesa i desconcert.
Malgrat que la biblioteràpia és força desconeguda a nivell global a casa nostra, hi ha molta gent que utilitza la literatura com a eina o complement per desenvolupar la seva tasca diària. És el cas d’alguns psicòlegs com Sílvia Tarragó que fa anys que recomana als seus pacients Madame Bovary, Dostoevski, Virginia Wolf o Txèkhov.
Segons Tarragó “tota la psicologia humana és a la literatura i amb ella podem aprendre moltíssim”.
Un cas semblant és el de la psicòloga infantil Camino Garcia que ha decidit escriure contes meravellosos com “Para siempre” per acompanyar els nens i nenes en processos tant complicats com el dol.
A través d’històries de ficció sovint és més fàcil entendre i assumir emocions i sentiments que tots passarem algun cop a la vida. Al ser la història d’un altre, pots agafar distància i analitzar-ho tot més tranquil·lament, alhora que et sents acompanyat perquè t’hi veus reflectit.
Molts de nosaltres tenim un llibre que ens ha marcat per sempre, una història que quan la vàrem llegir, hi vàrem connectar tant que passen els anys i som capaços de recordar personatges, escenes i sensacions, i que quan la rellegim és com si tornéssim a casa.
Quan els llibres són els adequats es converteixen un petits fars de vida que t’acompanyen per sempre i les seves propietats són infinites.
A més quan llegim allò que realment ens interessa, ens sacseja i ens commou es fa la màgia i la lectura passa a formar part de la nostra vida per sempre. La literatura és un reflex de la vida i en ella ho trobarem tot, respostes, consol, refugi, esperança, alegria, etc.
En moments convulsos com els que vivim ens calen eines eficaces que ens permetin tirar endavant. Que la literatura ens acompanyi.
