Subordinats novament a experiències que alguns ja tenien controlades, els malalts amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TAC) estan passant mal aquesta etapa de pandèmia causada per la Covid-19 que a tots ens té tan preocupats.
Rentar-se les mans sovint, desinfectar objectes, usar guants i màscara, i mantenir la distància social, s’han convertit en la base de la denominada “nova normalitat”. Però aquests fets tan inusuals, fins ara, per a la majoria de la població, suposen el dia a dia de les persones que pateixen TOC.
Això no significa que assumeixin la situació actual millor que ningú, tot el contrari.
El TOC és la presència d’obsessions i compulsions de manera recurrent que converteixen a una persona en esclava d’uns temors irracionals.
S’associa a una ansietat elevada, a evitar unes certes situacions o objectes, i està estretament relacionat amb les pors personals. Això fa que el trastorn es desenvolupi en els entorns familiars dels éssers estimats i al voltant de les preocupacions de cadascun.
El dia a dia es converteix en un suplici per a les persones amb TOC de qualsevol classe. N’hi ha que es renten les mans més de vint vegades al dia, que prenen dutxes durant hores, que necessiten combinar totes les seves peces, que compten els passos en caminar o que tenen pensaments supersticiosos que els obliguen a asseure’s en un determinat lloc. També n’hi ha que encenen i apaguen els llums repetides vegades per evitar així que una cosa dolenta, però irreal, succeeixi.
Els afectats per trastorns obsessius saben que és absurd, però necessiten sotmetre’s a aquesta rutina per aconseguir calmar-se. No obstant això, el pensament irracional es farà més fort, i no desapareixerà.
Aquest fet genera malestar psicològic en la persona i pot provocar també problemes físics, com per exemple dermatològics o capil·lars.
Reeducar el cervell no resulta fàcil i molt menys còmode, però és l’única manera per a dirigir la teva pròpia vida i no el Trastorn Obsessiu Compulsiu, segons indiquen els especialistes.
Aquells que estaven aprenent a superar aquests trastorns, es troben ara amb una pandèmia que els sotmet a temors, i aquesta vegada no infundats, i a rutines d’higiene gairebé extremes però necessàries.
Nieves Álvarez és psicòloga col·laboradora de l’Associació TOC Madrid i el seu objectiu és desestigmatitzar aquest trastorn. Segons l’especialista és un problema habitual que no resulta tan conegut. “No totes les manies són preocupants, ni totes són TOC. En les manies fas les coses de forma determinada perquè t’agrada. En el TOC les conductes són resposta a una intrusió per evitar que es produeixi algun mal. Les manies resulta fàcil deixar-les però les obsessions del TOC no”, recalca.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, és un dels cinc trastorns psiquiàtrics més freqüents i afecta el 3% de la població, però són pocs els qui acudeixen a l’especialista i aquells que ho fan solen esperar anys.
La vergonya i la falta d’informació sobre aquest tema, són les principals causes. “Es creu que algú amb TOC està obsessionat amb l’ordre i la neteja, però en la majoria dels casos no té a veure només amb això. Fa falta informació psicològica correcta respecte a tots els trastorns mentals”, recalca Álvarez.
Els factors detonants que predisposen a una persona a desenvolupar un TOC són diversos: des de l’educació, la família o un fet en concret, que es va desenvolupant de manera gradual.
Adriana (prefereix no donar el seu veritable nom) té 45 anys i al llarg de la seva vida ha desenvolupat diferents trastorns obsessius. Quan era més jove va tenir TOC d’homosexualitat, que consisteix a obsessionar-se amb els dubtes sobre la pròpia orientació sexual. També va sofrir TOC d’impulsió, o por a poder fer-se mal a un mateix o als altres. Un patiment que es va aguditzar amb el naixement de la seva filla.
Adriana també ha patit trastorn de despersonalització, a més de fòbies més comunes que se li desenvolupaven en parlar o llegir en públic.
El que li succeïa a Adriana no és gens estrany, ja que com assegura la psicòloga Álvarez, “és freqüent presentar més d’un TOC i aquest anar rotant en funció de cada preocupació”.
Als 19 anys va decidir acudir a un especialista però no va ser fins vuit anys més tard que un psiquiatre va saber diagnosticar-li aquesta malaltia. La vergonya i la por a no ser compresa o al fet que sofrissin amb la seva situació, li van fer ocultar-ho; però ara, després d’un efectiu tractament, Adriana recomana posar-se en mans d’un professional.
Ara, davant la Covid-19 Adriana assegura que “el meu ànim està més afectat, amb pensaments més negatius i més ansietat. Haig d’esforçar-me a no pensar en la situació actual per a no atabalar-me”.
Llegir, escriure, veure pel·lícules, dibuixar, jugar amb les teves mascotes o fills, practicar esport o realitzar tècniques de relaxació ajuden a mantenir la ment ocupada i els especialistes indiquen que és recomanable.
A més és bo parlar dels temors, permetre’s la queixa, fer cas a l’experiència més que al pensament i acceptar la situació.
La situació actual no és temporal, és a llarg a termini, per la qual cosa no hem d’atabalar-nos més sobre aquest tema, però tampoc descuidar les mesures de seguretat. La pandèmia suposa tot un desafiament per a les persones amb TOC però cal recordar que l’ansietat es pot controlar.
