En temps de pandèmia, és probable que algunes persones hagin tingut por al contagi quan s’han reincorporat al seu lloc de treball presencial després de teletreballar durant uns mesos a casa.
“La por al coronavirus no és irracional, té sentit i és adaptativa, perquè existeix un perill real; el que fa la por és avisar-nos d’un perill; no està malament tenir por, però cal saber gestionar-la”, indica Elena Drapá, psicològa clínica.
En aquest línia, l’experta afirma que cal afrontar aquesta por al contagi. “Si quan apareix el temor, li dónes l’esquena i surts corrents, la por va corrent darrere teu i t’atrapa”, diu.
L’experta relata que la manera d’afrontar la por a tornar a la rutina laboral depèn de cada cas però, en general, el més recomanable és fer aproximacions successives.
“Normalment no hi ha una sola cosa, sinó diversos factors que em fan por; n’haig de fer una llista i ordenar-los en funció del respecte que em generen. Per això, els poso números i començo a afrontar les pors pels números més baixos, per aquelles coses que em fan menys por “, apunta.
En general, la por a situacions relacionades amb la feina que ens resulten amenaçadores es coneix com a ergofobia. “En una fòbia, la por és desproporcionada, incontrolada i persistent”, explica la psicòloga clínica. “Quan algú té una fòbia és perquè, en un moment donat, ha sentit que el que ocorria era una amenaça per a la seva vida”, assenyala.
L’especialista aclareix que les fòbies són problemes englobats sota el paraigua dels trastorns d’ansietat. El que varia entre unes fòbies i unes altres és la temàtica; per exemple, la por al treball, a volar, a les aranyes… No obstant això, “la simptomatologia és la mateixa i el tractament, també”, subratlla la psicòloga.
“Si imaginem un triangle en el qual un vèrtex és el cognitiu (el que penso); un, el físic (el que sento) i un, el conductual (el que faig) i la interrelació entre ells, trobem els tres tipus de símptomes d’una fòbia, és a dir, cognitius, físics i conductuals”, descriu Daprá.
Quant a la ergofobia, la psicòloga assenyala que la por i l’ansietat poden sorgir fins i tot si no s’està treballant”, tant si s’està buscant feina com quan ja se’n té una. “En aquest últim cas, poden donar-se abans, durant o després de la jornada laboral, perquè l’ansietat té molt a veure amb el que algú s’està dient a si mateix sobre el que succeeix”, apunta.
L’especialista indica que una persona amb ergofobia que estigui buscant feina té pensaments del tipus “no em triaran, no estaré a l’altura, ho faré malament en l’entrevista, etcètera”.
En el cas d’una persona que ja està treballant, pot pensar que no està preparada per a aquesta feina, que els seus companys de treball són millors, que no podrà arribar als objectius que li ha marcat l’empresa, que si ha de parlar en públic ho farà fatal… i que, de fet, tot ho farà malament i l’acomiadaran.
En la mateixa línia, l’especialista subratlla que quan algú té aquests pensaments, “allò més coherent és que senti molta por”.
L’experta aclareix que, dins de tota la simptomatologia diversa que poden generar les fòbies, hi ha pacients que presenten una classe de símptomes i uns altres paciemts que n’experimenten més aviat un altres.
Hi ha símptomes, però, que són bastant habituals davant d’una fòbia, inclosa la relacionada amb el món laboral. “Els símptomes més freqüents són l’augment de la freqüència cardíaca (és a dir, notar que el nostre cos batega més ràpid del que és habitual), hiperventilació, sentir sudoració a les mans, un nus en l’estómac i falta de concentració que repercuteix en la memòria; de fet, la memòria sol fallar, perquè tota la seva energia està centrada en una altra cosa, que és baixar l’ansietat”, indica.
A banda, la persona amb una fòbia “perd la capacitat d’escolta perquè, quan algú té un problema, no està per escoltar els problemes dels altres, està centrat en el seu; llavors pot ocórrer que, en el treball, el cap li estigui explicant com fer una tasca i no estiguin escoltant res…”, conclou.
