L’otitis que més coneixem és l’otitis externa que és la infecció del conducte auditiu extern. Aquesta otitis es produeix perquè quan hi entra aigua, el conducte auditiu es debilita i bacteris o fongs causen inflamació. Per tant, és molt habitual a l’estiu i en nens, pel contacte amb l’aigua del mar i les piscines. De fet, el 84% de les otitis externes que es produeixen durant l’estiu. Per tant, la qualitat de l’aigua és determinant per a l’aparició de l’otitis externa, però a vegades els bacteris es troben en la pròpia orella esperant que es donin les condicions idònies per desenvolupar-la.
Sol ser un procés dolorós, on tenim la sensació d’orella tapada, també pot haver-hi aparició d’un cerumen més blanc i reblanit i, de vegades, fins i tot supuració. Davant d’aquesta otitis el tractament que s’acostuma a donar són gotes per a les orelles que contenen antibiòtics i esteroides per reduir la inflor, també es poden prescriure antiinflamatoris per al dolor. En casos més complicats també amb antibiòtics en pastilles o xarops. És bàsic que fins que l’otitis no estigui curada, no entri aigua a l’orella.
Per prevenir les otitis externes cal evitar la humitat en l’orella, per això s’aconsella evitar el màxim possible enfonsar el cap sota l’aigua i utilitzar taps per a les orelles o gorres de bany quan sigui possible, tant entre els més joves quan hi estan jugant, com entre els adults quan, per exemple, practiquen natació. També és molt important no utilitzar els bastonets de neteja d’orelles, no són gens recomanables, ja que el seu ús afavoreix l’aparició de l’otitis externa.
L’orella mitjana és la cavitat que està darrere del timpà. Aquí hi ha els ossets de transmissió del so. La trompa d’Eustaqui és el seu drenatge natural cap al nas. L’otitis mitjana és molt comuna en els nens. També pot passar en adults. La causa habitual és que, per un refredat, o per al·lèrgia o vegetacions, s’obstrueix la trompa d’Eustaqui i la secreció de l’orella queda atrapada.
Els principals símptomes que dóna és mal d’orella, sensació d’orella plena, alteració de l’audició, i fins i tot, malestar general, febre, mal de cap, nàusees, vòmits, diarrea. També es pot donar en els lactants causant irritabilitat, plors i febre. Quan surt secreció de líquid per l’orella acostuma a alleujar el dolor.
Quan hi ha simptomatologia d’otitis mitjana, recomanem consultar al metge o metgessa per tal que prescrigui el millor tractament per disminuir el dolor, descongestionar la trompa d’Eustaqui, i tractar la infecció quan n’hi ha. Per al dolor s’acostuma a donar ibuprofè o paracetamol, mentre que el sèrum fisiològic en gotes, posat al nas cada 6-8 hores ajuda a desobstruir la trompa d’Eustaqui. És important també evitar la transmissió de pressió en fer els rentats i en sonar-se.
Amb les gotes, l’otitis mitjana sols millorar en uns 3 dies, però el tractament és més llarg. Per això cal prendre el medicament tot el temps indicat i no deixar-lo abans. Si l’otitis és rebel al tractament o recurrent, el metge o metgessa el pot derivar a l’otorrinolaringòleg perquè valori si cal extirpar les vegetacions o si cal col·locar un drenatge al timpà.
