El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) defineix l’autisme com un trastorn del neurodesenvolupament d’origen neurobiològic que afecta el desenvolupament tant de la comunicació social com de la conducta. Alhora es caracteritza per presentar una evolució crònica, amb diferents graus d’afectació i adaptació.
Així doncs i d’una forma genèrica, podríem reconèixer la noia o el noi diagnosticat d’autisme com aquella persona que es manifesta amb un codi de comunicació particular basat en el replegament en si mateix de les emocions i de les relacions, per mitjà de conductes ritualitzades que són sovint de difícil comprensió per les persones del seu entorn i encara més per aquelles persones menys properes que desconeixen l’etiologia, les característiques i el funcionament en general de les persones afectades per aquest trastorn.
Més enllà però, del comportament de les persones ja diagnosticades, identifiquem sovint conductes similars en altres persones que no necessàriament compleixen, clínicament parlant, criteris de l’Espectre Autista. Així doncs, col·loquialment, a vegades anomenem “autistes” a aquelles persones introvertides, introspectives, amb alts nivell de timidesa i que alhora presenten interessos molt específics o singulars, com ara pot ser diverses modalitats de col·leccionisme o d’altres que de vegades s’expressen d’una forma molt particular o fins i tot obsessiva. Solem anomenar aquestes persones amb termes com ara “friquis, estranys” o fins i tot directament “autistes”.
Pot ser el cas de molts adolescents, i també d’alguns adults, que viuen permanentment “connectats” en el seu món (sovint per mitjà d’un aparell electrònic com ara el mòbil) i alhora permanentment “desconnectats” del món que els envolta: dels seus pares, de l’escola, d’activitats extraescolars, etc.
És en aquest sentit que en molts casos podem parlar d’un nou concepte que seria el de “l’autisme tecnològic” i que a moltes persones els pot afectar fins al punt d’evolucionar cap a un nou trastorn, conegut com a Síndrome Hikikomori, que consisteix en la gairebé total reclusió de la persona a la seva habitació, permanentment connectada amb allò que és virtual i alhora desconnectada amb allò que és real.
Per aquesta raó, des d’Amalgama7 (www.amalgama7.com) considerem que és fonamental distingir entre l’autisme i el “comportament autista” que no sempre és el mateix i que des de la nostra experiència acumulada amb més de 6.500 històries obertes d’adolescents i joves en la majoria dels casos no té res a veure.
