És la causa més freqüent de discapacitat no traumàtica en adults joves. La majoria de pacients es veuen lleugerament afectats, però en els pitjors dels casos d’esclerosi múltiple una persona pot desenvolupar incapacitat per escriure, parlar o caminar. A Catalunya afecta 11.500 persones i, segons dades de la Sociedad Española de Neurologia (SEN), 3 de cada 4 afectats són dones.
Els darrers anys han sorgit moltes iniciatives per donar visibilitat a la malaltia i fer costat a les persones que la pateixen. La més coneguda és el “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”, que es va celebrar per primera vegada el 17 de setembre de 1994, fa 26 anys. Avui són més de 600 les piscines que participen en l’esdeveniment.
També s’han estrenat documentals divulgatius amb testimonis al voltant de la malaltia com ara “La pérdida del cuerpo”, realitzat pel terrassenc Marc Nadal i protagonitzat per tres pacients.
Per entendre millor què és o què provoca l’esclerosi múltiple experts de la SEN responen a aquestes preguntes freqüents.
Un metge pot diagnosticar esclerosi múltiple en alguns pacients poc després d’aparèixer la malaltia. En altres casos, no és tan fàcil identificar la causa dels símptomes, la qual cosa condueix a anys d’incertesa i diagnòstics variats, caracteritzats per l’aparició i desaparició de símptomes inexplicables. Aquests poden ser: feblesa muscular, espasticitat, deterioració dels sentits del tacte, dolor (moderat a sever), atàxia, tremolors, alteracions de la parla, alteracions visuals, vertigen, disfunció urinària i sexual, trastorns intestinals, depressió, eufòria, anormalitats cognoscitives, fatiga… Es desconeix la causa de l’esclerosi múltiple, però els estudis actuals indiquen que pot tenir un doble origen, una component genètica associada a factors ambientals.
La seva actuació principal és la inflamació en àrees de la substància blanca del sistema nerviós. A aquest procés li segueix la destrucció de la mielina, coberta grassa que aïlla les fibres de les cèl·lules nervioses en el cervell i en la medul·la espinal. Quan es produeix un mal en la mielina, la transmissió neurològica dels missatges ocorre més lentament o queda bloquejada totalment, la qual cosa condueix a una reducció o pèrdua de la funció.
És la malaltia adquirida no traumàtica més freqüent en joves. La característica de la malaltia és la seva cronicitat, progressió que es troba intervinguda pel sistema immune. Cada crisi que apareix pot generar fenòmens d’atròfia cerebral, en molts casos irreversibles.
Un 20% de la població amb esclerosi múltiple té una forma benigna de la malaltia, en la qual els símptomes presenten poca o cap progressió després de l’atac inicial i en la qual aquests pacients continuen funcionant totalment bé. Altres pacients sofreixen d’esclerosi múltiple maligna, definida com un deteriorament ràpid i continu que resulta en una incapacitat notable.
Fins al moment, no existeix una cura de l’esclerosi múltiple. Però cada cop s’avança més en la lluita contra aquesta malaltia. Gràcies als nous fàrmacs hi ha pacients amb esclerosi múltiple que no presenten cap discapacitat important fins transcorreguts 15 anys del primer diagnòstic.
Per millorar el pronòstic dels malalts, és important el diagnòstic precoç i l’aplicació ràpida del tractament.
