Salud

Degeneració macular, causes i efectes

En la degeneració macular es produeix una alteració degenerativa de la part central de la retina, coneguda com a màcula. La seva detecció precoç és bàsica per evitar la ceguesa; sobretot en els col·lectius de més risc.

La retina és, segons la Societat Espanyola d’Oftalmologia, una fina capa de teixit sensible a la llum que recobreix la part interna de l’ull.

“Els raigs de llum s’enfoquen sobre la retina i aquesta els transforma en informació que viatja al cervell a través del nervi òptic, perquè la interpreti com les imatges que veiem. La màcula és una petita àrea en el centre de la retina. És la responsable de la nostra visió central i dels detalls, de manera que ens permet llegir, cosir o reconèixer una cara”, precisen des de l’associació.

El bon funcionament de la màcula fa possible enfilar una agulla, llegir la lletra petita o identificar els senyals de trànsit. Mentrestant, la retina perifèrica permet tenir una visió lateral: en ajuda a reconèixer la forma genèrica de la persona que tenim al costat. En les fases inicials de la degeneració macular, la visió es torna borrosa i les línies rectes es perceben ondulades o tortes. Però a mesura que va passant el temps, es va creant una taca negra en el centre de la visió que impedeix veure-hi amb claredat.

Els especialistes de l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia indiquen que, en general, la degeneració macular no afecta la visió lateral o perifèrica.

Els experts subratllen que moltes persones grans desenvolupen degeneració macular com a part del seu procés natural d’envelliment. “Hi ha diferents tipus de problemes maculars, però el més comú és la degeneració macular relacionada amb l’edat”, precisen. En aquest sentit, l’Institut Nacional de l’Ull dels Estats Units exposa que la degeneració macular és una de les causes principals de pèrdua de visió en els nord-americans més grans de 60 anys. “Es preveu que cap a l’any 2020, fins a 7,5 milions de persones de més de 65 anys a tot el món podrien patir una pèrdua de visió a conseqüència de la degeneració macular associada a l’edat”, afirma Francisco Gómez- Ulla, director mèdic de l’Institut Oftalmològic Gómez-Ulla, a Santiago de Compostel·la.

Envelliment
Segons expliquen els especialistes d’aquest centre sanitari, els motius d’aquest augment en el nombre d’afectats per la degeneració macular es troben en el progressiu envelliment de la població, i en el desconeixement generalitzat d’aquesta malaltia, que fa que els pacients associïn la pèrdua de visió amb l’aparició de cataractes o de presbícia.

El tractament de la degeneració macular associada a l’edat és molt més efectiu en els estats inicials de l’afectació. “La seva detecció precoç, a través de revisions periòdiques del fons de l’ull, és de vital importància per evitar la ceguesa del pacient, especialment en aquells col·lectius de més risc: persones de més de 60 anys, amb antecedents familiars, amb l’iris de color clar, amb hipertensió o hipercolesterolèmia, fumadors, o persones que pel seu treball estan exposades a la llum solar de manera excessiva”, descriu el doctor Gómez-Ulla.

Existeixen diversos tractaments per frenar la progressió de la malaltia; un dels més eficaços consisteix a injectar determinats fàrmacs en l’ull. No obstant això, encara no hi ha cap teràpia capaç de curar la degeneració macular.

Quan la malaltia ja no té tractament perquè està en etapes molt avançades, els afectats poden recórrer a les ajudes de baixa visió, per tal de potenciar la seva visió residual.

To Top