La dieta mediterrània no beneficia a tothom per igual. La seva eficàcia depèn del perfil genètic de cada persona, segons demostra un estudi fet per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. Cada individu es beneficia de forma diferent de la ingesta de la mateixa quantitat d’un antioxidant natural: el tirosol.
La nostra variabilitat genètica influeix en la forma com el nostre organisme aprofita els potencials beneficis de la dieta mediterrània. Ho posa en relleu un estudi encapçalat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que va publicar la revista Free Radical Biology and Medicine. El treball va consistir a administrar a un grup de persones en alt risc de patir una malaltia coronària, un antioxidant natural present a diversos aliments de la dieta mediterrània, i analitzar com la genètica dels participants influïa en la seva capacitat per treure’n el màxim profit.
En concret, 32 voluntaris van participar en aquest assaig clínic que consistia a seguir una dieta mediterrània estàndard durant tres períodes de quatre setmanes. En el primer, durant els àpats havien de prendre aigua. En el segon, una copa de vi blanc pobre en fenols i, en el tercer, una copa de vi blanc suplementat amb una càpsula amb una dosi de tirosol, equivalent al seu contingut en un litre de vi. El tirosol és un fenol, un compost orgànic aromàtic, que està present de forma natural a l’oli d’oliva, el vi o la cervesa. Aquesta substància té una capacitat antioxidant limitada, però, en ser ingerida, es transforma en l’organisme en hidroxitirosol, amb un potent efecte antioxidant. De totes maneres, no tothom se’n beneficia de la mateixa manera.
En un de cada tres participants, no s’observaven els efectes beneficiosos esperats, donat que el seu organisme, i metabolisme, no eren prou eficients en aquest procés i no en treien gairebé profit. Això es deu a la presència de determinades mutacions genètiques que afecten la seva capacitat per convertir el tirosol en hidroxitirosol. Aquestes mutacions afecten un seguit de gens especialitzats en regular el metabolisme de fàrmacs i altres compostos aliens a l’organisme i facilitar-ne l’excreció del cos.
Anna Boronat, investigadora del Grup de recerca de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l’IMIM i primera signant de l’estudi, ha apuntat que aquests resultats expliquen “un dels mecanismes pels quals un micronutrient de la dieta mediterrània fa el seu efecte, el tirosol”. S’ha demostrat el paper d’aquest antioxidant i del seu derivat, l’hidroxitirosol, a la millora de la funció endotelial, factor clau en la salut arterial.
Els resultats del treball porten als seus autors a plantejar la possibilitat d’adaptar les recomanacions d’ingesta dels aliments de la dieta mediterrània a la capacitat de cada individu d’aprofitar les substàncies positives que aporten. “Sempre s’ha explicat que una copa de vi o dues cullerades d’oli d’oliva són recomanables per la salut cardiovascular”, recorda Anna Boronat, “però no són igual de beneficioses per a tothom”, conclouen.
