La tècnica Invisalign constitueix l’última incorporació tècnica al tractament ortodòntic i suposa un canvi radical en la seva concepció, ja que no utilitza filferros, brackets o altres peces movibles, com és el cas dels elàstics. A més, representa una solució estètica en ser transparent i quasi imperceptible per les persones de l’entorn. No és invisible, com ocorre amb l’ortodòncia lingual, però quasi; més encara si es té en compte que en ser removible, el pacient la pot retirar en situacions concretes com ara reunions de treball, activitats socials, durant els àpats o per rentar-se les dents.
Després de realitzar el corresponent estudi i construir una maqueta de com han de quedar les dues arcades dentals, mitjançant un programa informàtic de 3D es planifica amb tot detall el tractament i es procedeix a fabricar amb materials plàstics dues fundes (una per a cada arcada dental) que s’adapten amb precisió a la dentadura i en l’interior de les quals es col·loquen una sèrie d’elements (aligners), també fets a mida, que són els que exerceixen la força necessària per, de mica en mica, portar les dents fins a la posició desitjada.
Amb Invisalign es poden corregir diferents problemes oclusius: dents apinyats, espais interdentals massa amplis, dents superiors superposats amb els inferiors en tancar la boca, mossegada creuada (arcades dentals mal alineades), dents frontals inferiors per davant de les superiors, etc. El programa informàtic permet obtenir imatges molt detallades de les diferents fases del procés, que serveixen de referència per modificar i canviar les fèrules cada dues setmanes, mantenint els corresponents controls per part de l’ortodontista. La duració del tractament dependrà dels problemes que calgui corregir, però en alguns casos pot ser fins i tot inferior al de l’ortodòncia tradicional, sobre la qual ofereix altres avantatges: permet realitzar una correcta higiene oral, només cal treure les fèrules mentre es duu a terme la neteja; es menja amb comoditat i s’evita que quedin restes d’aliments adherides a l’aparell; i es poden treure en ocasions puntuals sense que perdi eficàcia el tractament.
