Els nivells de colesterol poden augmentar de manera especial si es consumeix massa greixos o també degut a causes hereditàries. Quan la quantitat de colesterol en sang està per sobre del que l’organisme necessita els metges consideren que és un factor de risc important per desenvolupar una malaltia cardiovascular. Per això cal una avaluació, un control i un seguiment mèdic del pacient tal com recorda en aquest article la doctora Elisenda Sant Arderiu, metgessa de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.
Amb el temps, si no es controla, l’excés de colesterol pot contribuir a tapar les artèries i provocar un infart, un ictus o una malaltia vascular perifèrica.
En general, es recomana fer una valoració del risc de salut quan el nivell de colesterol total està per sobre de 200 mg/dl.
Sabem que el colesterol és un factor que influeix en la salut cardiovascular, però aquest no és l’únic. També hi influeixen l’edat, el sexe, el consum de tabac, la hipertensió arterial i la diabetis. El risc, per tant, no és el mateix per a tothom i les metgesses de família valorarem el risc individual tenint en compte els altres factors esmentats i també el nivell de colesterol bo (HDL) i dolent (LDL), a més del total.
Funcions
Amb una analítica de sang podem veure els nivells de colesterol total, el colesterol bo (HDL), i el colesterol dolent (LDL). De forma general, podem dir que l’HDL és conegut com a colesterol bo perquè la seva funció és transportar el colesterol d’altres parts del cos fins al fetge, des d’on serà eliminat i reciclat per altres funcions. El colesterol dolent, per contra, segueix el camí invers, transporta el colesterol generat pel fetge a altres parts del cos i si existeix en excés pot acumular-se en les parets de les artèries i obstruir-les provocant una malaltia cardiovascular.
Per evitar tenir el colesterol alt i protegir la salut del cor i de les artèries és essencial un estil de vida saludable. Menjar sa, mantenir-se actiu i no fumar, és la base d’una vida sana. Eviteu l’alcohol, el menjar precuinat, les patates xips o similars, la brioixeria industrial i els productes rics en olis saturats com el de palma i de coco. Reduïu també el consum de sucre i de sal.
Els professionals d’Atenció Primària aconsellem fer una dieta variada de tipus mediterrani, escollint productes de proximitat, rica en fruites, hortalisses, verdures, llegums, peix, fruita seca, pa, arròs i cereals (millor integrals) i reduïda en carns processades i greixos saturats, i utilitzar oli d’oliva (millor verge extra) per cuinar i amanir.
A les consultes recomanem sobretot carns blanques (pollastre, gall d’indi, i conill) i desaconsellem les vísceres, els embotits, patés, ànec.
Dels làctics cal evitar aquells que siguin més greixosos, com la mantega, la crema de llet, els formatges greixosos i la nata.
Pel que fa a l’ou, podeu menjar fins a 3 o 4 rovells d’ou per setmana. En cas de sobrepès, diabetis o hipertensió arterial, adaptem la dieta a cada situació, seguiu el consell de l’especialista. La vostra infermera d’Atenció Primària és qui més us pot ajudar.
Per mantenir-se actiu cal que incorporeu l’exercici regular a la vostra vida diària, adaptant l’activitat a l’edat, i que hi dediqueu almenys 30 minuts al dia, 5 cops per setmana. Desplaçar-se en bicicleta o caminar és una bona manera d’incorporar l’activitat física de manera quotidiana a la nostra rutina.
Nedar, ballar, fer excursions en família, anar al gimnàs o fer activitats dirigides són opcions no sedentàries que podem escollir per les nostres estones d’oci i que ens ajudaran a ser actius i cuidar la nostra salut.
Quan els nivells de colesterol són alts calculem el risc cardiovascular, i en alguns casos, és necessari prescriure tractament farmacològic per abaixar-lo i controlar-lo. Les estatines són el tipus de fàrmacs més utilitzats. Els prenen els pacients que ja han patit un infart o un ictus, però també poden ser necessaris quan el risc cardiovascular és alt i no hi ha una bona resposta a la dieta i l’exercici, en pacients que no n’han patit.
És l’especialista en medicina familiar i comunitària qui haurà de prescriure’l valorant individualment cada cas, i fer el seguiment a la consulta.
