La celiaquia o malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten, d’origen autoimmune i component hereditari que danya la mucosa intestinal de les persones afectades a partir de la ingesta de gluten. Es presenta en individus genèticament predisposats i es caracteritza per una reacció inflamatòria en la mucosa de l’intestí prim.
Això ocasiona l’escurçament de les vellositats intestinals i, com a conseqüència clínica, la dificultat en l’absorció de macro i micronutrients”, aclareix la doctora Mileidis Sant Juan Acosta, especialista de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD).
L’experta explica que el gluten és una “fracció proteica que es troba en el blat, l’ordi, el sègol i en derivats híbrids d’aquests com el triticale”.
Avui dia la malaltia afecta l’1% de la població però més del 85% de les persones celíaques no estan encara diagnosticades. L’única opció per als celíacs és dur de per vida una dieta sense gluten per tenir la malaltia sota control. El problema és que el gluten és present a molts aliments i no només els cereals. La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya detalla que el gluten és el responsable de l’elasticitat de la massa de farina, la qual cosa li confereix aquesta consistència esponjosa als pans i a les masses enfornades.
Els especialistes de l’Acadèmia Americana de Metges de Família assenyalen que, en persones amb malaltia celíaca, el gluten ocasiona que el sistema immunològic (les defenses de l’organisme) perjudiqui el sistema digestiu. “Això danya a l’intestí prim i evita que prengui els nutrients dels aliments que s’han ingerit. Quan succeeix això, el cos no rep les vitamines, el calci, les proteïnes, els carbohidrats, els greixos i altres nutrients importants que necessita. Sense aquests nutrients, l’organisme no pot funcionar bé”, manifesten.
La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya indica que l’únic tractament eficaç per a la malaltia celíaca és una dieta sense gluten durant tota la vida. D’igual manera, els especialistes de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD) subratllen que un pacient amb celiaquia ha de portar una dieta lliure de gluten, basada en aliments naturals: llegums, carns, peixos, ous, fruites, verdures, hortalisses i cereals sense glútens (arròs i blat de moro). També ha d’evitar els aliments elaborats o envasats, per la falta de seguretat en l’absència de gluten.
com es manifesta la malaltia?
Segons l’Associació Celíacs de Catalunya aquesta malaltia crònica es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. No existeix un símptoma característic, el que dificulta molt el seu diagnòstic, afirmen fonts d’aquesta associació. Hi ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…
Alguns celíacs només presenten un d’aquests símptomes, altres, els que denominem asimptomàtics, no arriben a presentar-ne cap, encara que la ingesta de gluten també els afecta i els danya l’aparell digestiu. Això indica que manca encara una investigació més àmplia per aconseguir una millor detecció de la patologia i el seu antídot, abans que comenci a afectar seriosament al sistema digestiu de la persona celíaca.
Com a conseqüència d’un major coneixement de la malaltia, tan per part dels experts com de l’opinió pública, el nombre de persones diagnosticades ha crescut en els últims anys de manera substancial. No obstant això, la SEPD destaca que l’infradiagnòstic de la celiaquía continua sent molt alt.
“Existeixen molts casos sense identificar perquè els pacients no manifesten símptomes, presenten símptomes no digestius o la malaltia es comporta imitant a altres patologies com la síndrome de l’intestí irritable”, declara Federico Argüelles Arias, especialista en aparell digestiu i membre de la SEPD.
Els experts de la SEPD aclareixen que els símptomes típics o digestius de la malaltia celíaca són la diarrea, el dolor abdominal, la inflor havent dinat, les nàusees i els vòmits, l’astènia (feblesa i fatiga) i la pèrdua de pes.
símptomes inespecífics
La Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu afegeix que existeixen altres símptomes, més inespecífics i moderats, que poden ser deguts a la malaltia celíaca, tals com cansament o fatiga, ferro baix en sang o elevació de les transaminases (un marcador a la sang d’inflamació del fetge).
També pot donar-se el cas de persones amb malaltia celíaca que no presentin cap símptoma. Aquests pacients poden ser diagnosticats mitjançant programes de cribratge o durant una gastroscòpia realitzada per un altre motiu. El doctor Roncero comenta que la celiaquia és com un iceberg. “El gel exterior serien els casos de malaltia celíaca diagnosticats perquè presenten símptomes típics, mentre que els casos més difícils de detectar romanen ocults sota l’aigua”, detalla.
Els especialistes insisteixen que, una vegada que es disposa d’un diagnòstic segur, l’únic tractament efectiu és la suspensió de la ingesta de gluten de la dieta. Es tracta d’una proteïna amorfa que es troba en molts cereals. La persona celíaca no pot menjar cap aliment que hagi estat elaborat amb farines, midons, fècules, sèmoles o qualsevol altre derivat de cereals amb gluten. Per tant, elaborar plats sense aquesta proteïna no és gens fàcil sobretot als països occidentals on el 70% dels productes processats contenen gluten perquè els colorants, aromes, additius i espessidors en poden contenir.
“Aquestes limitacions, si bé milloren la seva qualitat de vida des del punt de vista clínic, poden provocar en aquestes persones amb intolerància al gluten un important impacte en la seva vida social i fins i tot en la seva economia, per la dificultat de menjar fora de casa o de trobar productes lliures de glútens a les botigues habituals”, apunta la SEPD.
No obstant això, aprendre a conviure amb la intolerància al gluten és avui més fàcil que fa deu anys, considera Óscar Roncero García-Escribano, especialista en aparell digestiu i membre de la SEPD.
La Societat Espanyola de Patologia Digestiva exposa que l’increment de persones diagnosticades de celiaquia, en relació a una dècada, ha fet que proliferin els productes lliures de glútens en les prestatgeries de les botigues d’alimentació i dels supermercats i també que hi hagi menús i plats lliures de glútens en molts restaurants.
un mercat cada cop més ampli
Tot un mercat d’alimentació amb solucions pensades per a lluitar en la guerra vital contra el gluten. A més a més, les noves tecnologies faciliten l’accés a la informació sobre productes d’alimentació sense gluten i, al mateix temps, faciliten que els afectats per celiaquia es posin en contacte o ajudin a localitzar els restaurants pròxims i que serveixen plats lliures de glútens.
“L’augment de la prevalença ha fet que aquesta malaltia sigui cada vegada més visible i que el sector de l’alimentació i de la restauració pensi en ells, amb el que existeixen més productes lliures de glútens en el mercat. No obstant això, encara queda molt per fer, per exemple, tractar de reduir el preu d’aquests aliments”, constata el doctor Roncero.
Per tant, davant de qualsevol sospita de patir intolerància cal anar a un especialista per detectar-la i afrontar-la.
Què es la celiaquia?
La celiaquia és una malaltia crònica que pot afectar entre l’ 1 i el 2% de la població, i que es presenta en individus genèticament propensos a ella, on la ingestió de gluten atrofia les vellositats de l’intestí prim i disminueix l’absorció de nutrients.
Pot causar diarrees, dolor i inflamació abdominal, vòmits, pèrdua de pes, depressió, fatiga crònica, anèmia, aftes, dermatitis, infertilitat… En infants, els disminueix el creixement.
El diagnòstic es realitza mitjançant una analítica i una biòpsia. I és essencial mantenir el gluten a l’alimentació del pacient fins a tenir el diagnòstic definitiu, i no iniciar la dieta sense prescripció mèdica.
Cal recordar que l’únic tractament per a la celiaquia és la dieta sense gluten al llarg de la vida, que permet la recuperació del budell i la desaparició dels símptomes, i a més, evita complicacions com osteoporosi, infertilitat o avortaments.
De fet, sabem que el gluten és present en molts cereals (blat, sègol, espelta, kamut, ordi, triticale, civada) però també pot trobar-se en altres aliments per contaminació encreuada durant la seva elaboració, transport o manipulació. Per tant, davant qualsevol dubte, no s’ha de consumir el producte.
D’altra banda, alerta que també alguns medicaments poden contenir gluten, per la qual cosa cal informar-se abans de consumir-ne.
Finalment, un petit recordatori per quan som a la cuina: és imprescindible tocar els aliments sense gluten amb les mans netes i evitar el contacte amb aliments amb gluten, olis, brous, estris o coberts contaminats.
