Els hospitals Sant Joan de Déu, el Clínic de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra van presentar dilluns un nou sistema de navegació quirúrgica, pioner al món, per fer més precisa la cirurgia fetal i que, a més, escurça la durada de l’operació i redueix la taxa de mortalitat.
“En cirurgia d’alta precisió, la diferència entre la vida i la mort és d’un mil·límetre”, va emfatitzar el director de BCNatal, Eduard Gratacós, que va subratllar “l’extrema delicadesa” de la cirurgia fetal, en què són operats “pacients de 20 centímetres, que semblen mantega, estan surant en líquid i dins d’una mare a la qual hem d’evitar lesionar”.
Fins ara, el cirurgià només disposava de l’ecografia per guiar l’entrada a l’úter i el moviment dels estris quirúrgics fins al fetus, i les intervencions “depenien moltíssim de la seva habilitat”.
Ara un equip de professionals de BCNatal, un consorci format per l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic, ha desenvolupat, en col·laboració amb BCN Medtech de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), per primera vegada al món, un sistema de planificació i navegació quirúrgica tridimensional per a cirurgia fetal.
Aquest sistema presenta nombrosos avantatges: ofereix al cirurgià més precisió, escurça la durada de la intervenció i en un futur, millorarà els resultats en fer més accessible la cirurgia fetal. El sistema reconstrueix en 3D la placenta de l’embarassada mitjançant una ressonància i una ecografia, que permeten simular l’operació i analitzar quin és el millor punt d’entrada a la placenta. A l’hora d’operar, el sistema també permet localitzar la posició dels instruments dins de l’úter, millorant el guiat continu.
De moment aquest nou sistema s’ha fet servir per corregir la síndrome de transfusió fetus-fetal, una patologia en què un dels fetus passa sang a l’altre de forma constant, cosa que provoca gairebé sempre la mort dels bessons. La cirurgia fetal, que segons Gratacós és “una revolució contra la selecció natural”, aconsegueix revertir la situació, tallant els vasos sanguinis amb làser, i aconsegueix una supervivència d’almenys un dels dos fetus en més del 90 per cent dels casos.