Quan patim la pèrdua d’una persona estimada ens sentim tan tristos, com si una part de nosaltres mateixos també hagués mort. Fins i tot, si les nostres vides estaven molt unides, ens podem sentir perduts, sense saber què fer. És normal sentir-nos tristos, però no necessàriament estem patint una depressió, descriu la doctora Lurdes Alonso, membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.
Quan la mort és sobtada o quan una persona mor abans de l’esperat, sobretot abans que els pares, o quan un nen perd els pares, es fa encara més difícil acceptar-ho. Algunes persones busquen un culpable de la mort de la persona que estimaven, però això no els ajuda a superar el dolor, sinó que els omple d’odi i de més dolor, afegeix la doctora.
Altres persones se senten culpables. Indica que cal que acceptem les coses com són, perquè la ràbia o la culpa miren endarrere, però no endavant. Algunes persones es passen anys i anys plorant la mort d’un ésser estimat, se senten incapaces d’acceptar la mort. D’altres pensen que parlen mentalment amb el mort, i es queden atrapats en el passat.
Per a la doctora Alonso, és important que deixem sortir la tristesa, i que cadascú ho faci de la manera que li va millor, sigui plorant, parlant, o recollint-se en silenci… “Cal acceptar que l’altra persona ha mort, deixar-la marxar, dir-li adéu amb pau des del fons del nostre cor. I llavors cal començar a viure a poc a poc la nostra vida sense l’altra persona”, recomana.
Haver d’ordenar o triar per llençar les coses del difunt, ens provoca tristesa, i algunes persones prefereixen deixar intactes les pertinences com si el difunt hagués de tornar, mentre que d’altres persones volen llençar-ho tot. Fins i tot passa que algunes tenen por d’endreçar i al final ja no poden entrar a l’habitació.
“El meu consell és ordenar les coses un cop s’estan superant els primers dies de tristesa i conservar records bonics”. És convenient també no prendre decisions importants els primers dies, com vendre un pis, un cotxe, o sobre temes de feina.
El primer any de la mort de la persona ens porta a diferents dies senyalats que cal viure per primera vegada sense ell o ella. Són per exemple, els aniversaris o dates de celebracions com el Nadal, que ens recorden la persona traspassada, i que ens provocaran tristor. “És bo que ens recollim i que deixem sortir els sentiments amb naturalitat”, comenta.
També ens poden ajudar les converses amb amics, familiars, metges o psicòlegs. “El que sabem és que no ens ajuda tapar el dolor, ni fer-nos els valents. Cal que deixem sortir la tristesa, perquè amb el temps pugui tornar a entrar alegria al nostre cor”, afegeix.
La doctora explica que “ens pot anar bé, també trobar una estona cada dia per a nosaltres mateixos, per pensar, escoltar-nos, respirar tranquils i relaxar-nos”. Afegeix que “seria bo, quan puguem, recuperar algun dels entreteniments preferits”.
També pot se d’ajuda agafar una llibreta i escriure tot allò que ens passa. Plasmar idees en un paper pot beneficiar-nos a ordenar idees i sentiments, i sentir-nos millor.
Les persones volen ser recordades pel que han fet, per les coses boniques i no pel moment trist de la mort. Convé recordar-les amb alegria. Pensant que hem pogut fruir de la seva companyia, tal com eren, sense idealitzar-les. Amb el temps les ferides van cicatritzant i podem recordar sense sentir tant de dolor.
