És bo saber que determinats factors com la forma de pentinar-nos, per exemple, poden repercutir en la caiguda del cabell. És bo saber que s’ha d’evitar sempre pentinar-se amb estrebades o utilitzar amb excés els tints i els xampús i suavitzants forts.
La doctora Alba Martínez Satorres, metgessa de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) explica: “a la consulta ens trobem que algunes persones mostren la seva preocupació perquè pensen que els cau molt el cabell”. Afegeix que sovint es tracta d’una situació normal i temporal “tot i que les metgesses i els metges de família sabem que els provoca una gran preocupació”.
De fet, la doctora comenta que hi ha diferents causes que poden provocar la caiguda del cabell. “Les dermatitis, la seborrea, la caspa i el greix hi poden estar relacionats; però també influeixen altres causes com l’estrès, l’anèmia per manca de ferro, febre perllongada, problemes hormonals, el part, la quimioteràpia o com a efecte secundari d’algun fàrmac”, indica.
També pot passar que després d’un estrès important, el cabell caigui durant una temporada molt més del que ens sembla normal. “En diem efluvi telogen, i passat un temps recuperem el cabell perdut. És molt freqüent després de l’embaràs i no implica manca de ferro, calç o vitamines, ni tampoc és culpa de la lactància materna”, aclareix la doctora.
No obstant això, la pèrdua de cabell més comú és l’alopècia androgènica, que és més la típica en els homes. Es produeix sobretot a les entrades (laterals del front) i a la coroneta, i afecta el 30% dels homes de 30 anys, al 40% dels de 40 anys i al 50% dels de 50 anys. En aquest tipus d’alopècia el factor hereditari és molt important, i aquesta calvície no es resoldrà per si mateixa, informa la doctora Martínez.
En dones, l’alopècia androgènica és menys freqüent, sol aparèixer en edat més avançada i es localitza en el front, afegeix.
També podem trobar determinades zones sense pèl que afectin una àrea petita, i pot ser causada per la cicatrització d’una ferida, per l’anomenada alopècia areata (malaltia inflamatòria de la pell, de causa desconeguda), pel fet d’estirar-se els cabells (tricotil·lomania) o bé per una tinya (infecció per fongs).
“Poques vegades, ens trobem que afecti el pèl de tot el cos, però si això passa, parlem d’alopècia universal i pot ser des del naixement, definitiva o per efecte d’alguns medicaments, que sol ser transitòria”, comenta la metgessa.
Es pot tractar la caiguda de cabell? És una pregunta freqüent a les consultes dels metges. La resposta és que sí, però primer serà necessari esbrinar la causa de la caiguda. En tot cas, serà el metge o la metgessa qui decidirà el tractament més adequat en funció de les causes, com pot ser l’estrès, l’anèmia, o una infecció, entre d’altres.
En el cas de l’alopècia androgènica tant en homes com en dones es pot tractar amb minoxidil, medicament que s’aplica directament sobre el cap, cada dia i indefinidament. “En uns mesos es pot valorar la seva eficàcia; ara bé, si es deixa de posar, torna a caure el cabell”, alerta la doctora de Camfic.
Altres possibles tractaments, en els homes, és amb finasterida, que millora la calvície a llarg termini però que pot frenar les hormones masculines. Està contraindicada en les dones, especialment, en les embarassades, perquè pot causar malformacions fetals.
Finalment, cal dir que el trasplantament de cabell i la cirurgia són unes altres alternatives secundàries sempre prèvia valoració mèdica, conclou la doctora de Camfic.
