El sòl pelvià en les dones fa de subjecció dels òrgans abdominals i com qualsevol grup muscular de l’organisme és important mantenir-lo en forma. No obstant això és una zona del cos a la qual no li prestem molta atenció fins que sorgeixen els primers senyals d’alteracions en forma d’incontinència o de disfunció sexual.
Els òrgans de la cavitat abdominal (bufeta, úter, vagina i recte) aconsegueixen ser al seu lloc gràcies a un sostén natural que suporta el seu pes com és el sòl pelvià. Però amb el pas dels anys aquest es debilita de manera progressiva a causa de la pèrdua del to muscular generalitzat amb l’embaràs, la menopausa (canvis hormonals que provoquen hipotonia i atrofia), factors familiars (dos de cada tres dones hereten la debilitat de les seves antecessores), cirurgia de la zona pèlvica (ginecologia), l’obesitat, l’estrenyiment o la tos crònica, retenir de manera habitual l’orina, vestir roba ajustada o la pràctica d’esport d’impacte (com muntar a cavall o córrer).
Tenir un sòl pelvià tonificat i elàstic és clau en el benestar físic i psicològic de la dona, d’aquí la importància de cuidar-lo.
A diferència d’altres països europeus a Espanya encara manca més cultura preventiva. Un exemple d’altres llocs d’Europa és que després de l’embaràs i el part és obligatori redirigir la nova mare a un especialista de sòl pelvià.
“Podem notar que el nostre sòl pelvià necessita enfortir-se quan la dona comença a tenir pèrdues d’orina en situacions que abans no les tenia, com en riure o realitzar força, fent esport o aixecant pes. A més, nota que no subjecta bé el tampó tot i que el seu flux menstrual segueix essent el mateix i durant les relacions sexuals la fricció no se sent igual. Si la dona explora la seva vagina i nota una deformació que abans no tenia és un clar signe d’un principi de prolapse, que s’origina per tenir el sòl pelvià debilitat”, expliquen els ginecòlegs de la firma BeNuren, especialistes en tècniques de tractaments vaginals. La doctora Gema García, ginecòloga de la Unitat del Sòl Pelvià de l’Hospital Quirón, explica que, per a la dona, tenir cura d’aquesta zona del cos és essencialment important sobretot si ha superat un embaràs i part i ja ha arribat a la menopausa.
És fonamental que les dones prenguin consciència de la importància de practicar exercicis que ajudin a mantenir el to muscular com a principal mecanisme de prevenció i en concret seguir les rutines d’exercicis de Kegel. Experts en salut femenina destaquen l’eficàcia del Mètode Kegel per millorar el to del sòl pelvià. Cinc minuts al dia són suficients per mantenir-lo tonificat i enfortir-lo a qualsevol edat. Es treballa tant les fibres lentes, que aporten to bassal i formen part de l’esfínter uretral com les ràpides. Els exercicis combinen contraccions sobtades i altres lentes i mantingudes, al mateix temps que s’incorporen temps de descans entre cada sèrie que faciliten la recuperació muscular.
Un altre dels mètodes efectius per tonificar la zona pèlvica és la gimnàstica hipopressiva. Es tracta d’un conjunt de tècniques posturals ideades pel doctor Marcel Caufriez, un dels fundadors de la reeducació uro-ginecològica. Els exercicis hipopressius engloben diverses tècniques com postures i moviments amb l’objectiu de disminuir la pressió a la cavitat toràcica, abdominal i pèlvica. Amb aquesta tècnica es treballa per prevenir alteracions del sòl pelvià i incontinència urinària així com lesions articulars i musculars.
La gimnàstica hipopressiva és una bona opció per treballar l’abdomen. Per això en els darrers anys s’ha popularitzat tant que, fins i tot molts centres esportius l’ofereixen com un sistema d’entrenament.