L’esclerosi múltiple és una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós, d’origen autoimmune, que afecta el cervell i la medul·la espinal. Els símptomes d’aquesta patologia, que a Catalunya afecta a 11.500 persones, són variables segons la localització, l’extensió, la gravetat i el nombre de lesions. Són diferents per a cada persona, per això se la coneix com “la malaltia de les mil cares”.
L’últim dijous del mes de maig és el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple, la causa més freqüent de discapacitat no traumàtica en adults joves. Segons dades del departament de Salut de la Generalitat a Catalunya hi ha 11.500 persones diagnosticades, de les quals el 67,6% són dones. A tot el territori espanyol, segons la
Sociedad Española de Neurología (SEN), aquesta malaltia neurològica afecta a 47.000 persones i cada setmana es diagnostiquen 35 nous casos, uns 1.800 nous anuals.
Tot i que també pot afectar a nens i persones grans, el 70% dels nous casos es detecten en persones d’entre 20 i 40 anys. Els últims anys la incidència de la malaltia ha augmentat i les darreres dues dècades el nombre d’afectats s’ha duplicat.
Què és l’esclerosi múltiple?
Es tracta d’una patologia neurològica crònica que afecta el sistema nerviós central. Apareix quan el sistema immune ataca a la mielina, que és la substància que envolta les fibres nervioses o neurones. Segons el Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple, la mielina es deteriora i presenta cicatrius, conegudes com esclerosi, llavors apareix la inflamació. Esclerosi: vol dir “enduriment” i, en aquest cas, s’aplica a la cicatriu que es forma en el teixit nerviós degenerat. Els impulsos nerviosos que circulen per les neurones es veuen llavors entorpits o directament interromputs, amb les consegüents seqüeles a l’organisme.
Símptomes molt variats
Es tracta d’una patologia crònica molt heterogènia, tant en la presentació dels símptomes com en el seu pronòstic, explica el doctor Miguel Ángel Llaneza, coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinizant de la SEN. Els símptomes més habituals són de tipus motor, sensorial i fatiga. “Presentar debilitat, fatiga, tremolor o rigidesa muscular, contraccions musculars doloroses, incontinència urinària, mareig permanent, dificultat per mantenir l’equilibri i/o visió borrosa o doble solen ser els primers símptomes de la malaltia més habituals i fàcilment identificables. No obstant això, tenint en compte que la malaltia pot generar lesions a qualsevol zona del sistema nerviós central, els símptomes poden ser molt variables”, assenyala el doctor Miguel Ángel Llaneza. “A mesura que la malaltia avança cada pacient evolucionarà d’una manera molt diferent”, afegeix.
Algunes manifestacions de l’esclerosi múltiple, com el deteriorament cognitiu, els trastorns psiquiàtrics, el dolor i la fatiga són sovint els principals factors de la discapacitat.
Quines són les causes?
Es desconeix la causa de l’esclerosi Múltiple, però els estudis actuals indiquen que pot tenir un doble origen, una component genètica associada a factors ambientals. Els factors que originen aquesta malaltia autoimmune i crònica són incerts, però les darreres investigacions apunten a una combinació de factors genètics (però no hereditaris perquè només el presenten el 15% d’afectats) i ambientals. El tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i el canvi de dieta poden ser determinants.
L’esclerosi múltiple no és una malaltia contagiosa, no és hereditària i no està causada per cap trauma físic o psíquic. És la segona causa de discapacitat entre els joves, després dels accidents de trànsit, i no té cura. La malaltia sol començar a manifestar-se en adults joves, que després es veuen obligats a reenfocar els seus projectes vitals i expectatives laborals.
Frenar la malaltia
El tractament de la malaltia comprèn dos abordatges. Per un costat, el que modifica el curs de la malaltia i per l’altre el que en modula els símptomes. És convenient que l’especialista en neurologia faci un control i un seguiment directes del tractament per tal d’indicar la millor teràpia i fer la vigilància dels possibles efectes secundaris.
Tot i que no existeix un tractament per acabar amb la malaltia els nous fàrmacs si que permeten evitar que avanci i són capaços de reduir considerablement el nombre i la severitat de les recaigudes i retarden la malaltia a llarg termini de manera més efectiva.
Gràcies als nous fàrmacs hi ha pacients amb esclerosi múltiple que no presenten cap discapacitat important fins transcorreguts 15 anys del primer diagnòstic. Per millorar el pronòstic dels malalts, és important el diagnòstic precoç i l’aplicació ràpida del tractament.
Des del Grup d’Afectats d’EM expliquen que els tractaments actuals milloren el curs clínic, però no són efectius en totes les persones. “Els aspectes socials i laborals, les repercussions personals i familiars, poden produir un descens notable en la qualitat de vida dels pacients, pel que és important abordar la malaltia no només des del punt de vista mèdic, també s’han de tractar l’afectació psicològica del pacient i dels seus familiars”, indiquen.
