Com més temps passa entre l’aparició de l’ictus i l’examen d’un metge, menys possibilitats hi ha de tractar la malaltia i més risc tindrà el pacient de patir les seqüeles permanents. A més, cal tenir en compte que hi ha tractaments mèdics que només són eficaços quan s’apliquen en les primeres hores de l’accident vascular. Les primeres quatre ó sis hores són claus per actuar, expliquen els especialistes. Existeixen dos tractaments bàsics: la trombosi intravenosa (s’introdueix un fàrmac per dissoldre el coàgul) o la trombectomia mecànica (es col·loca un catèter que atrapa el trombe i l’extrau de la zona afectada).
Segons el grau de la malaltia el pacient ingressarà en una unitat d’ictus, en una unitat de cures intensives o en una planta normal on els professionals sanitaris tindran cura de l’estat general del pacient. Si ha patit alguna discapacitat haurà de començar al mateix hospital els exercicis de rehabilitació un cop ho permeti el seu estat de salut.
Els símptomes, en fases inicials de l’ictus, poden millorar durant l’ingrés hospitalari o, fins i tot, desaparèixer quan el pacient rep l’alta. No obstant això, hi ha casos en els quals poden persistir els senyals de discapacitat i afectar la vida quotidiana de la persona. Per tant, després d’un ictus la persona pot patir importants alteracions del moviment, la parla, la visió, la sensibilitat o les emocions. Al pacient li canvia la vida i a la seva família també. Cal demanar suport professional.
