Cada any entre 110 mil i 120 mil persones pateixen una malaltia cerebrovascular. La més freqüent és l’ictus o interrupció brusca del rec sanguini del cervell. Una alteració que representa la primera causa de discapacitat i la segona de demència o de mort. L’ictus és el nom científic amb el qual es coneixen diferents patologies neurològiques com feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i algunes altres. Aquestes alteracions poden produir diferents graus de discapacitat que necessitaran rehabilitació. Si l’afectació dura menys de 24 hores, els metges parlen d’un ictus transitori. És un problema d’alt risc que necessita atenció urgent. Per això cada segon de temps que passa, compta.
Catalunya disposa d’un codi d’emergència implantat a tot el territori per al tractament d’aquesta malaltia: el Codi ictus. Aquest codi organitza l’atenció a partir de la xarxa d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques, i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament, que l’han de fer equips molt especialitzats i permet la recuperació dels pacients.
Tot i ser molt freqüent és important identificar els símptomes per actuar a temps. En qüestió de segons el cervell deixa de rebre el rec sanguini i pateix molt.
Els símptomes apareixen de manera sobtada i alguns en especial ens poden ajudar a identificar-lo. Alguns signes d’alerta són: la debilitat que afecta una banda del cos, la pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos; la pèrdua o dificultat de la parla, la pèrdua de força, sensibilitat o paràlisi en una banda del cos o de la cara així com la inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar. També pot aparèixer un mal de cap molt intens i sobtat.
Com actuar davant d’un cas sobtat d’ictus? Si se sospita que una persona pot tenir un ictus, cal demanar-li que faci tres accions: somriure (per veure si hi ha asimetries en la mobilització de la cara), aixecar els dos braços (per constatar si hi ha debilitat o pèrdua de força) i parlar amb claredat. Si no és capaç de fer-ne alguna cal trucar immediatament al 112. Conèixer els símptomes és molt rellevant tenint en compte que un de cada quatre casos són persones menors de 55 anys i aquestes no havien notat cap molèstia abans.
Existeixen dos tipus d’infarts cerebrals: els isquèmics (el 80 % dels casos), que es produeixen quan un coàgul de sang obstrueix una artèria del cervell i impedeix l’arribada de l’oxigen i els hemorràgics, causats pel trencament d’una artèria i que provoca una hemorràgia cerebral (menys freqüents i amb una elevada taxa de mortalitat).
Quines són les causes? A més de l’edat, el sexe i la genètica, factors de risc que no es poden modificar, hi ha altres que influeixen i sobre els quals es pot incidir. Aquests són: la hipertensió arterial, el colesterol, la diabetes, l’obesitat, el sedentarisme, el tabac i l’alcohol.
