La somnolència a qualsevol moment del dia i com a trastorn amb greus conseqüències en la vida social i laboral, és el principal símptoma de la narcolèpsia. Es tracta d’una malaltia neurològica catalogada dins dels trastorns del son que encara per diagnosticar.
Les persones afectades per la narcolèpsia han d’afrontar el repte de conviure amb el son durant les 24 hores de dia. Han d’evitar que la somnolència els venci a qualsevol moment, mentre realitzen alguna tasca diària. Es tracta d’una malaltia neurològica difícil de gestionar perquè “els episodis de son narcolèptic poden produïr-se a qualsevol moment i, per això, són amb freqüència profundament incapacitants. Així, la persona afectada pot quedar-se adormida a la feina, l’escola, mentre conversa, juga o menja o, fins i tot, mentre condueix un vehicle o opera una maquinària perillosa”, subratllen els especialistes en trastorns neurològics de la Sociedad Española de Neurologia. Contràriament a la creença generalitzada sobre aquest problema, les persones que tenen narcolèpsia “no passen una proporció substancialment més gran del seu temps dormint durant un període de 24 hores, més que la resta de persones”, apunten.
A més a més de la somnolència diürna i dels episodis de son involuntaris hi ha altres símptomes que caracteritzen aquesta patologia. Aquests són: la cataplexia o pèrdua sobtada del to muscular voluntari; les al·lucinacions durant l’inici del son o al despertar i breus episodis de paràlisis total al principi o al final del període de dormir. Els experts remarquen que les persones afectades també experimenten despertars freqüents durant el son nocturn. “Per aquesta raó, la narcolèpsia es considera un trastorn dels límits normals entre els estats de son i de despertar”, afegeixen.
Aquesta patologia neurològica afecta a una de cada 2.000 persones. La Sociedad Española de Neurologia estima que actualment estan diagnosticats uns 25.000 casos a l’Estat espanyol, però només es tracta d’un percentatge petit del total d’afectats perquè estima que més del 60% de pacients amb narcolèpsia encara estan sense diagnosticar.
Una persona amb aquest trastorn pot trigar a rebre la confirmació de la seva malaltia uns 10 anys. Això és degut al fet que només un 10-15% dels pacients presenten tots els símptomes característics de la patologia. “Cal tenir en compte que en un 40-50% de casos els primers signes apareixen a l’adolescència i generalment l’excessiva somnolència diürna acostuma a ser el primer símptoma en aparèixer”, indica el doctor Carles Gaig, coordinador del grup d’estudi de trastorns de la vigília i el son de la Sociedad Española de Neurología. “En tot cas, els darrers anys s’ha aconseguit millorar substancialment els temps de diagnòstic. Això és gràcies a que s’ha descobert que la causa de la malaltia és la pèrdua de les neurones hipotalàmiques que sintetitzen la hipocretina, tot i que la raó de la pèrdua d’aquestes neurones encara es desconeix”, afegeix.
La somnolència diürna excessiva i la cataplexia o pèrdua brusca del to muscular davant les emocions són considerades les principals senyals d’alerta.
Els atacs de son i la cataplexia en públic suposen un impediment a l’hora de relacionar-se amb els altres. Moltes persones amb narcolèpsia intenten evitar emocions i situacions socials i laborals que puguin generar els símptomes. Això, afegit a una major predisposició a patir accidents domèstics i laborals fa que la societat els consideri persones vagues, avorrides i maldestres. Per afrontar-ho cal procurar dormir bé i visitar un professional.
