La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria crònica de la pell molt freqüent en els nens que es caracteritza per la presència d’èczemes, picor intensa, molta sequedat i envermelliment de la pell. Hidratar i tenir cura d’aquesta pell tan sensible és bàsic per prevenir i allunyar l’aparició de possibles brots en un futur.
“El que neix atòpic, mor atòpic”. Així de rotund s’expressa el doctor Raúl de Lucas, cap de Dermatologia de l’Hospital de la Pau de Madrid. La dermatitis atòpica és una malaltia que afecta el 40% dels nadons i infants, però que també pateixen els adults. Produeix èczemes i picor persistent, una patologia que deteriora el dia a dia de la vida del malalt.
La dermatitis atòpica es detecta en els primers mesos de vida d’un nen i “en teoria el 80% dels pacients milloren amb l’edat”, segons afegeix a Efe l’expert en dermatologia. Per al doctor De Lucas, es tracta d’una patologia que té un diagnòstic senzill perquè els seus símptomes són visibles pels seus brots a la pell. A més, un dels seus principals orígens es troben en els antecedents familiars.
El 20% dels nens en edat escolar pateixen aquesta malaltia, detalla el dermatòleg, molt associada al món occidental i “vinculada a la protecció excessiva cap a la brutícia”. El fet que els nens estiguin cada vegada menys en contacte amb la brutícia “fa possible que aquesta sigui una de les causes”, segons alguns doctors. “Veig a pocs adults arrebossar-se en la sorra del parc i els més joves i els nens es graten de manera incontrolada” agrega l’especialista.
La farmacèutica dels laboratoris Uriage, Teresa Pardo, considera que la dermatitis atòpica genera un cercle viciós del qual és complicat sortir, ja que les crisis augmenten les ganes de gratar-se que es van encadenant. “Sota les ungles van acumulant-se bacteris que alteren la barrera cutània, que es fa més vulnerable davant les agressions externes, la qual cosa provoca una sensació de prurit continu”, explica.
El factor herència és determinant en aquesta patologia que altera la barrera cutània i immunològica. “Si una parella pateix dermatitis, el seu fill té el 40% de possibilitats de patir-la”, afegeix.
Malaltia visible
En els adults les seqüeles de l’atopia apareixen en el rostre i les mans. A moltes dones els impedeix maquillar-se i als homes els afecta en l’afaitat, provocant un “aspecte desagradable per a qui la pateix i per als qui els observen”, afirma l’experta. “Són visibles perquè afecten les mans i també apareixen en forma de taques facials en parpelles i llavis i provoquen cert rebuig social”, agrega. A més, el dolor i la picor poden ser l’origen de trastorns del son i repercutir en la qualitat de vida del pacient.
Per equilibrar l’alteració de la barrera cutània que produeix els èczemes, la doctora Christelle Durieu indica que els dermocorticoides formen part del tractament de referència juntament amb els emol·lients, com a complement.
