Joan-Ignasi Elias i Cruz, doctor en Humanitats
Una cosa porta a l’altra: com més asfalt, més frenesia, perquè hi ha més sorolls, més gent, més vehicles. D’aquesta manera, els qui vivim en grans ciutats tenim la idea que la vida actual és bàsicament frenètica. En les ciutats més petites i en els pobles, però, el grau de frenesia va minvant en proporció al nombre d’habitants, de vehicles i de sorolls. Tot això és bastant obvi: no cal dir que, com menys asfalt, més natura; i com més natura, més silenci, perquè aquesta ens acompanya amb els seus sons, no amb sorolls estentoris.
Però, anem per parts. Què hi guanyem si tenim més silenci al nostre voltant? Doncs el nostre guany té molts aspectes, perquè ens nodreix el cos i la ment, ja que ens permet entrar en un estat de pau i calma, i fa que el ritme de la nostra ment es redueixi, i esmorteeix, precisament, el nostre estat frenètic. A més, ens fa millorar l’atenció i la percepció en diferents facetes: ens tornem més sensibles i podem percebre millor les emocions i les experiències. Per tant, ens endinsa en l’autoobservació, i això ens permet connectar amb nosaltres mateixos i entendre’ns millor. D’aquí que afavoreixi l’escolta activa, la qual cosa millora la comunicació i l’empatia amb els altres.
A més d’aquesta interessant i convenient millor comunicació amb el proïsme, l’escolta activa ens facilita poder escoltar una altra veu, una veu fonamental per a la nostra vida, com és la de la natura. Ella ens parla no mitjançant paraules, sinó que en aquests moments ho fa a través de senyals inequívocs de queixa en forma de fenòmens meteorològics extrems i de pèrdua de la biodiversitat planetària. Precisament ara, gràcies a la combinació de models matemàtics, dades meteorològiques precises i ordinadors superpotents, és possible calcular l’impacte climàtic de molts fenòmens meteorològics importants. En aquest sentit, afirma Joyce Kimutai1 que «no estem dient que el canvi climàtic hagi causat un fenomen meteorològic extrem concret; el que diem és que aquest és el grau en què el canvi climàtic l’ha modificat». Per què no escoltem aquesta veu queixosa activament, doncs?
Què és, però, l’escolta activa? L’escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l’emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l’entén. Això suposa tenir una mirada que transmet alguna retroalimentació sobre el missatge de l’altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar-los sense condicions.
Entre els diversos elements positius que podem trobar-hi, tenim els de reforçar el missatge de l’emissor, controlar els silencis, identificar els sentiments/senyals de l’emissor, i controlar les pròpies emissions. D’altra banda, però, ens topem amb una sèrie d’obstacles relacionats amb l’escolta activa, com són els propis de l’entorn, o sigui, soroll i distraccions; i els propis de l’estat físic i emocional, com ara el cansament, l’ansietat, la por, els prejudicis, la impaciència i la passivitat.
Els qui dominen l’art de saber escoltar donen a entendre al seu interlocutor que escolten mitjançant la seva comunicació, amb una actitud empàtica, i que hi estan presents conscientment, en silenci. A més, saben detectar en quins moments senzillament han d’escoltar profundament en silenci per poder sentir millor allò que l’interlocutor (el planeta, per extensió) vol expressar. Perquè el silenci no dona consells, ni tracta d’arreglar les coses… però ens pot servir per tenir l’actitud adequada per arreglar allò que està fet malbé i, sobretot, per prevenir la degradació dels imprescindibles equilibris naturals.
En aquest sentit, a diversos punts d’arreu, i de forma alarmantment habitual, aquests equilibris es tornen cada cop més desequilibrats, i així es produeixen sequeres, onades de calor, incendis desbocats, onades de fred, nevades intenses i pluges i tempestes extremes que provoquen inundacions. A més de la pèrdua de vides humanes, i per als qui només es plantegen el món en termes econòmics i a curt termini, cal recordar que la Unió Europea calcula que entre 1980 i 2020 aquests fenòmens han provocat pèrdues econòmiques per valor de 650.000 milions d’euros. I més recentment, la Cambra de Comerç de València ha quantificat en 21.819 milions d’euros el cost de la dana (gota freda) que va arrasar València el 29 d’octubre de l’any passat. Fins i tot en termes econòmics, queda clar que sortiria molt més a compte invertir en prevenció i en temps per solucionar-ne les causes. No hi ha cap excusa, doncs, ni social, ni moral ni econòmica, per quedar-nos mirant passivament l’autodestrucció.
Finalment, crec que en lloc de tenir aquesta actitud passiva o fins i tot contrària, la profunda reflexió des del silenci actiu i compartida ens aconduiria segurament a actuar per canviar en positiu els desequilibris cap a equilibris. En tot cas, ¿si fóssim més conscients dels beneficis que el silenci aporta en un procés de facilitació (i no només), l’aplicaríem més? Com diu Nancy Klein2, crear un entorn de pensament (thinking environment) té diversos ingredients, i l’atenció i el silenci en són els primers. Però és clar, el silenci requereix temps i escolta activa, i, tot i que tan fonamentals en qualsevol àmbit, són valors perillosament a la baixa avui en dia. Reaccionarem a temps?
- Joyce Kimutai és climatòloga de l’organització World Weather Attribution (WWA), amb seu a Londres.
- Klein, Nancy (1999). Time to think. Listening to ignite the human kind. Londres: Cassell.
