Ana García Molina, economista
Aquest article està basat en la taula rodona sobre la COP29 del passat 18/12/2024 al Col·legi d’Economistes de Catalunya1.
La COP29 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) va tenir lloc a Bakú, capital de l’Azerbaidjan al novembre del 2024. La COP és un esdeveniment anual multilateral que persegueix trobar i negociar acords globals per lluitar contra el canvi climàtic. D’aquesta COP29, anomenada «COP de les finances» s’esperava que les properes NDC (contribucions determinades a nivell nacional) fossin un punt d’inflexió per agafar el camí de l’Acord de París, aconseguir el compromís de finançament climàtic, considerat fonamental per salvar l’economia global, milions de vides i mitjans de subsistència, i assolir el NCQG (nou objectiu quantificat col·lectiu de finançament per al clima), que s’ha triplicat però no ha estat tan ambiciós com s’esperava, així com l’establiment de normatives més estrictes per aconseguir mercats de carboni més centralitzats.
Coop 29 – Flickr Comunidad Por el Clima
Més endavant tornarem als acords que es van aconseguir o no a la COP29, però si ens parem a analitzar la notícia a The Guardian del passat 10/01/2025, es feia referència a les dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) de la UE: la temperatura mitjana global de la superfície del mes estava 1,62 °C per sobre del nivell que hi havia abans que la crema massiva de combustibles fòssils impulsés l’escalfament global.
Les dades mostraven que l’any 2024 ha estat el més calorós que s’ha registrat. Serà el primer any amb una temperatura mitjana de més d’1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, la qual cosa marca una nova escalada de la crisi climàtica. Amb les dades dels 11 mesos del 2024 ja disponibles, els científics van dir que s’esperava que la mitjana de l’any 2024 fos d’1,60 °C, superant el rècord establert el 2023 d’1,48 °C. Les emissions de combustibles fòssils han de baixar un 45% fins a l’any 2030 per tenir la possibilitat de limitar la temperatura mitjana a 1,5 °C.
Aquesta nova escalada de la crisi climàtica té conseqüències econòmiques (danys econòmics), causades pel clima extrem. Segons l’institut d’investigació de la companyia d’assegurances Swiss Re, s’estima que les pèrdues econòmiques durant el 2024 van augmentar un 6%, fins als 320.000 milions de dòlars, un 25% més que la mitjana dels 10 anys anteriors.
Principals acords aconseguits a la COP29
- Un dels principals assoliments de la COP29 va ser el NCQG (nou objectiu quantificat col·lectiu de finançament climàtic). No va ser tan ambiciós com s’esperava. Massa poc i massa tard pels països en desenvolupament. Amb el nou objectiu de finançament climàtic de 300.000 milions de dòlars anuals per al 2035, ha estat ser un acord de mínims. Si es compara aquest import amb la factura climàtica (reconstrucció) per als danys de la DANA, la qual s’estima que pot estar al voltant dels 14.000 milions d’euros, ens dona una idea que l’acord de la COP29 no ha estat suficient per actuar amb urgència i mitigar els efectes del canvi climàtic Com a valoració general, es continua protegint els països més enriquits i endeutant els països més pobres.
En l’actualitat el 69% del finançament climàtic es concedeix en préstecs, que accentuen les desigualtats dels països pobres (WEF). En altres paraules, els països rics, responsables de més del 75% de les emissions globals acumulades (de gasos amb efecte d’hivernacle) des del començament de la industrialització, no han assumit la seva responsabilitat cap als països que necessiten ajuts per lluitar contra el canvi climàtic. Per aplicar la justícia global, l’òptim hagués estat arribar a l’aportació d’1,3 bilions de dòlars fins al 2035 amb inversió privada, pública i de bancs multilaterals de desenvolupament. Es calcula que el 2050 els països del Sud que no arribin al nivell de desenvolupament suficient haurien de rebre una compensació de 192 bilions de dòlars per l’apropiació de la part justa d’emissions atmosfèriques. - Mercats de carboni. Quin és el paper del mercat de carboni? La COP29 va començar amb l’acord de noves regles per al mercat mundial de crèdits de carboni de les Nacions Unides o Mecanisme de crèdit de l’Acord de París. Segons l’article 6.4 de l’Acord de París, els països i les empreses ara poden començar a comercialitzar crèdits de carboni aprovats per l’ONU que representen reduccions o eliminacions d’emissions per ajudar a mitigar i augmentar l’ambició climàtica. Per a les empreses, l’operació de l’article 6.4 podria significar un nou flux de finançament del sector privat potencialment significatiu per als projectes d’acció climàtica, que es calcula que arribarà a 1 bilió de dòlars el 2050. En concret, l’operació tan esperada del mercat mundial de crèdits de carboni hauria d’impulsar una acció immediata. El que era un mercat voluntari es regularà, i es vigilarà que no hi hagi mala praxi en els crèdits de carboni. Les empreses hauran d’adaptar el seu model de negoci cap a l’economia de Net Zero el 2050. Els preus del carboni poden ajudar les empreses a realitzar la transició sectorial més ràpida tenint com a característica comuna les polítiques climàtiques nacionals.
- Respecte a les NDC (contribucions determinades a nivell nacional), hi va haver un progrés molt modest. Els països han d’actualitzar les seves contribucions i presentar-les al febrer del 2025 per al 2035. No obstant això, durant la COP29 alguns van anunciar els seus objectius; per exemple, el Regne Unit es va comprometre a una reducció del 81% per al 2035, i el Brasil, on se celebrarà la COP30, s’ha compromès a una reducció d’emissions del 59-67% per al 2035 (any base 2005). Amb la presentació per part de tots els països del seus objectius nacional climàtics, les empreses podran tenir una major claredat sobre les polítiques climàtiques que permetran avançar cap als objectius NDC a partir del 2025.
Plans i accions per part de l’Administració al nostre territori
Els acords als quals s’arriben a la COP condicionen polítiques que han d’aplicar els governs regionals i locals, i aquests veuen limitada la seva participació en les negociacions de les COPs, i en les decisions que s’hi han de prendre. Els representants dels governs locals demanen mecanismes perquè les propostes que presentin els estats estiguin més treballades i consensuades amb el món local i regional, ja que són els actors principals a l’hora d’actuar davant del canvi climàtic.
A Catalunya, com a país industrialitzat, les accions de mitigació (per exemple: la reducció dels combustibles fòssils i l’ús eficient de l’energia) passen per realitzar inversions en electrificació, etc. L’objectiu de Catalunya per al 2030 és reduir en un 55% les emissions de CO2 per no superar el 1,5 °C i aconseguir la desconnexió dels combustibles fòssils. S’estima que es necessitaran al voltant d’uns 14.000 milions d’euros en infraestructures relacionades amb les energies renovables, 4.000 milions d’euros en la modernització de la xarxa elèctrica per fer-la més robusta i 4.000 milions d’euros en la millora de l’eficiència elèctrica de tots els sectors. Aquesta transició promourà nínxols de negoci en la transició industrial, noves tecnologies i nova fabricació de productes, millores en els processos industrials per reduir les emissions de CO2, bateries, mobilitat elèctrica i economia blava i verda, com l’aprofitament dels recursos, etc.
En les polítiques climàtiques públiques, el passat dimarts 9/01/2025 es van presentar els primers pressupostos de carboni a Catalunya per al 2025-2030, que permetran saber quin és el total màxim d’emissions de CO2 de totes les activitats econòmiques per respectar l’Acord de París. La informació per sectors permetrà entendre quins tipus de projectes són compatibles amb els objectius d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Aquests pressupostos són una eina clau en la mitigació del canvi climàtic.
Es necessiten indicadors econòmics clars per avaluar l’eficiència de les polítiques climàtiques, perquè no totes són eficients a l’hora de perseguir accions de reducció d’emissions de CO2 i d’adaptació. Es necessita una anàlisi de cost-benefici que visibilitzi si la inversió d’un euro suposa reducció de CO2. Cal avaluar les polítiques climàtiques d’àmbit local a través de la modelització computacional, amb l’avaluació de diferents escenaris econòmics i climàtics, i l’encreuament de dades que ajudaran a augmentar els resultats en l’adaptació.
Per exemple, respecte als plans i accions, des de la Diputació de Barcelona es destaca el potencial que té la demarcació per a la generació d’energia renovable. S’estima que amb la fotovoltaica es podria cobrir el 90% de la demanda de l’electricitat només en sòl de baix impacte, evitant conflictes amb el territori i preservant l’espai agrícola.
A una escala més local, en un període de tres anys s’han mobilitzat més de 200 milions d’euros en 256 projectes d’infraestructures públiques en renovables, com per exemple en cobertes, petits parcs locals (1-2 MW) i la introducció de biomassa com a font d’energia renovable que ha alimentat diferents equipaments locals. Aquests 256 projectes en 778 municipis han generat 148,4 milions de kWh, i han evitat l’emissió de 63 milions de kilograms de CO2. Els ajuntaments han aconseguit un estalvi en les seves factures de 27,6 milions d’euros. Els ajuntaments que reben el suport econòmic per part de la Diputació adquireixen el compromís d’aplicar polítiques d’acció climàtica local, la qual cosa pot generar un efecte dominó.
Això aplicat al sector privat té potencial, ja que si s’organitzen els polígons industrials per aprofitar la superfície de les teulades per generar energia i cobrir els espais buits, podrem obtenir més energia, més assequible, amb preus més estables, i no haurem de dependre d’un mercat de l’energia en què els conflictes geopolítics impacten en el preu final de l’energia a pagar per a la nostra indústria. Amb l’objectiu de la reindustrialització a Catalunya, l’empresa necessita tenir garantit el subministrament d’energia i preus estables.
Conclusions de la COP29
- La COP29 ha estat una COP de transició cap a la COP30, donat el context geopolític pels resultats de les eleccions als Estats Units, etc. La presidència d’aquesta edició no ha tingut el lideratge per aconseguir acords més ambiciosos.
- Abans de la COP30, que tindrà lloc a Betlem (Brasil), els països han de presentar els seus nous NDC, de gran importància per reduir les seves emissions.
- Aquesta COP29 ha posat en dubte els acords multilaterals. Es considera una oportunitat perduda perquè no s’han emprès les accions necessàries, cosa que endarrereix les accions més contundents per lluitar contra el canvi climàtic.
- S’ha de treballar per restablir la confiança i l’eficiència d’aquestes trobades multilaterals.
- S’ha aconseguit arribar a un acord de mínims per no posar en risc el mecanisme multilateral de l’ONU.
- La COP29 ha vingut marcada principalment pels temes de NCQG i mercats de carboni però no s’ha abordat el tema de mitigació: la reducció de combustibles fòssils i l’eliminació dels subsidis cap a aquest sector
- Vídeo de la jornada: https://youtu.be/EFDITdsSTLs
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
