Joan Carles Folia, coach Advance Life
L’estat d’ànim es defineix com l’actitud o disposició emocional que posseïm. Representa el nostre estat interior, que, a diferència dels sentiments i les emocions, els quals poden ser molt canviants, té una durada molt més prolongada, amb procés de canvi menys freqüent.
De fet, el nostre estat d’ànim és de crucial importància a les nostres vides perquè d’ell depèn la qualitat de la presa de decisions, les relacions socials, l’eficiència i eficàcia a la feina, el benestar personal i, en definitiva, el nostre viure de cada dia.
Sabem que són moltíssims els factors que poden influir en la manifestació del nostre estat d’ànim. Aspectes com l’entorn social, econòmic i cultural, les habilitats per enfrontar-nos a les situacions de la vida, el control emocional, la salut física i fins i tot la genètica són elements clau per definir en quin perfil anímic ens situarem. Tots ells condicionaran segurament l’equilibri químic del nostre cervell, que finalment serà qui establirà les reaccions que ens faran sentir en una direcció o l’altra. No hem parlat aquí encara de les capacitats volitives de cadascú de nosaltres. Seran aquelles que dependran de la voluntat, de la capacitat d’esforç i de l’actitud que presentem davant de qualsevol circumstància. Moltes vegades les coses no juguen a favor, però mantenir una actitud vitalista, optimista i decidida provoca un estat d’ànim de calma i felicitat. També passa a l’inrevés. Sense cap motiu per trobar-nos tristos i depressius hi ha persones que malgrat tot allò que els envolta és força atractiu, el seu estat d’ànim es manté en un nivell d’estrès, ansietat i abatiment força considerable.
Curiosament, hi ha molta gent que mostra una tendència al pensament negatiu tot i que la seva situació personal no seria, ni de bon tros, motiu per tenir-lo. Aquestes persones tenen un patró de pensament en blanc i negre portat a l’extrem, sense reconèixer cap punt mitjà que atorgui llum a la seva visió de les coses. Tant és així que s’agafen a una situació negativa per a partir d’aquesta poder generalitzar tot allò que tenen al voltant, fins i tot cauen en un enfocament catastrofista. El fet que el nostre cervell estigui programat per alertar-nos davant dels perills ens focalitza de manera molt severa vers un estat d’ànim negatiu i fosc. Sabent que el cervell el podem dominar i que nosaltres podem canviar els patrons de pensament i, per tant, les seves conseqüències en la manera de sentir-nos, caldrà que fem l’esforç constant de voler veure el got sempre mig ple i així mantenir-nos en la franja alta de l’estat d’ànim. Al final, dependrà de nosaltres mateixos de com ens sentim, de com encararem la feina, les relacions, fer de pare o mare, viure en parella i com de feliços ens voldrem considerar.
L’estat d’ànim es construeix amb vocació d’estar tranquil i trobar-nos bé amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta. L’estat d’ànim no és quelcom automàtic que emergeix sense poder fer-hi res. És una estructura mental que neix d’alguns punts d’influència, però que ofereix una gran oportunitat de modificar coses i construir de noves que facin que sempre, o gairebé sempre, ens sentim alegres i calmats.
Helen Keller va ser una excel·lent oradora i escriptora que als 19 anys va perdre la visió i l’audició. Tot i això, el seu estat d’ànim sempre va ser alegre, enèrgic i de superació. Va tenir molts èxits personals i professionals i a mi sempre m’ha agradat una de les seves frases més conegudes: “Quan es tanca una porta de felicitat, una altra s’obre. Però sovint mirem tant la porta tancada que no som capaços de veure la porta que s’ha obert davant nostre”. L’estat d’ànim no és res més que prendre la decisió de, malgrat tot, ser feliços.
