Antonio Machado
Això és el que hauria passat a l’URSS de principis del segle XX. Hauria anat a ser afusellat per greus crims per abandonament de responsabilitat amb resultat de mort. Ara com a molt li criden “dimissió”. Veure el seu rostre de pocavergonya amb aquesta mirada d’importar-li una “merda” el mal que ha causat…
De seguida vam veure el que havia passat i la responsabilitat directa d’aquest delinqüent, que ni s’immuta quan diu alguna cosa que es contradiu públicament amb proves que esmenta. Encara que hi hagués hagut milers de víctimes, actuaria de la mateixa forma.
L’altre dia, quan Carlos Mazón va presentar l’acord amb VOX al Parlament valencià, amb un somriure d’orella a orella, i va dir a Pedro Sánchez que “no tenia el que cal tenir” per aprovar els pressupostos. Ho va dir amb èmfasi en l’expressió, projectant seguretat i fermesa, de manera insultant. Només li importava que podia fer públic que tenia uns pressupostos aprovats. Que aquests pressupostos servirien per danyar el poble i per lesionar la política progressista dels seus drets? Li importa “una merda”.
Em vaig quedar observant amb sorpresa el moment i alhora m’entrava una “mala llet” perquè preveia la seva maldat, després del fatal comportament d’aquest individu davant de la dana, amb les conseqüències que ha tingut per a més de 75.000 persones, amb 228 morts homicides, un desastre econòmic en els 24 municipis més afectats que tenen prop de 2.400 empreses industrials i 2.888 naus i locals industrials afectades, i suposen el 20% del total de la província de València. Empreses que generen més de 7.000 milions d’euros anuals de facturació i donen ocupació a més de 30.000 persones. Amb una repercussió en els danys de 4.500 milions d’euros, mentre que l’impacte total a la xifra de negoci global podria ascendir a 86,9 milions d’euros després de tres setmanes d’inactivitat.
Però la pitjor part és l’afectació a molts milers de ciutadans i ciutadanes en el seu equilibri emocional, per haver viscut aquesta tràgica tragèdia de la pitjor forma possible. Abandonats a la seva sort per part dels responsables polítics, perquè els altres, els empleats públics, es van bolcar de ple intentant pal·liar el mal que estaven vivint. Però faltava haver actuat com a governants en el seu precís moment.
Aquests dies estan passant pel Jutjat de Primera instància i Instrucció número 3 de Catarroja (València), en què la jutgessa d’instrucció està citant els familiars de les víctimes, i es fa visible el drama viscut, en què molts d’ells van viure angoixantment aquelles hores tràgiques, veient i sentint els seus éssers estimats com se’ls emportava l’aiguat, mentre que el 112 estava inoperatiu. L’altre dia vam veure familiars relatant-ho amb llàgrimes, a la porta del jutjat, la qual cosa van viure, sent conscients que estaven a la porta de la mort.
Cal ser un ésser miserable per actuar com està actuant Carlos Mazón i els que li donen suport. Un ésser de la pitjor “mena” de la raça humana. Que segueixi en el lloc de president de la Generalitat del País Valencià és un insult a les víctimes, al poble espanyol i a la democràcia, a la decència i humanisme dels éssers humans. És un símptoma que aquesta “merda de democràcia” no serveix.
Arrossega massa etapes que l’enfosqueixen. Enmig de la tragèdia apareix Felip VI per tercera vegada en aquestes terres, a sortir a la foto sense actuar com a cap d’Estat, sembla més aviat una més de les “germanes de Maria Teresa de Calcuta”. Per cert, són tan miserables que ni tan sols fan el que els hauria reportat simpaties promonàrquiques, el seu pare Joan Carles I, el rei emèrit, fent una aportació a les ajudes solidàries, de la seva fortuna de 4.000 milions d’euros robats de la riquesa nacional.
No ens val res de tot això. Només serveix per confirmar la mediocritat que ens governa. Falla el primer responsable i provoca 228 víctimes, mentre el govern estatal és conscient del drama que s’acosta, però es queda esperant que cada part procedeixi com està establert. Possiblement, Pedro Sánchez pensava que les conseqüències arrasarien els primers responsables, però no es tracta d’això.
L’estructura de l’Estat havia d’haver actuat per compte propi i deixar Carlos Mazón fora del procés i actuar com requeria la dana. Primer havia de ser salvar vides humanes. Aquell matí fatídic s’haurien d’haver mobilitzat tota l’estructura de l’Estat i de les altres administracions. Ningú parla del cap de l’Estat, de la Casa Reial, què va fer en aquestes hores. Per què no va actuar Felip VI exigint directament que s’activessin tots protocols de prevenció? Només ha demostrat que no serveix per a la direcció de l’Estat. Una vegada passada la primera fase de la tragèdia, és a dir, les riuades arrasant tota la zona, Felip VI, que té competències constitucionals per dissoldre el parlament estatal, havia d’haver destituït Carlos Mazón i la resta del govern autonòmic, i haver nomenat un govern provisional rescatant responsables de l’anterior govern de Ximo Puig amb participació directa del govern de l’Estat i de les forces polítiques de la comunitat autonòmica.
La gestió de la fase de reconstrucció segueix en mans d’aquests, això ens fa tremolar a la resta de ciutadans, els mitjans fan públic que Mazón està adjudicant projectes de reconstrucció a València a empreses que ja van actuar i van ser sancionades en la Gürtel. Cal ser molt ximple per no adonar-se que el PP continua amb la seva organització criminal activa. Per què no actua el fiscal anticorrupció d’ofici?
Deixar aquesta colla d’“incompetents irresponsables i corruptes” en el seu lloc de govern només està servint perquè es dilueixin les responsabilitats de cadascun i del grup. Ara només veiem més incompetents que continuen fent mal. Aquesta situació ha demostrat que no estem protegits pels que ostenten el poder polític, i això passa perquè hi ha una part del poble que els vota. Aquesta democràcia dels “inconscients”, que cada vegada en són més, ens està portant i ens portarà a més situacions de desastre. Aquest vot a la dreta té una part d’inconsciència, que vol dir que no ets conscient que estàs donant-li poder als qui et fotran els teus drets laborals i socials, però que aquests robaran si ho saben els que els voten. Per què? Perquè ho accepten com una cosa pròpia dels quals tenen aquesta possibilitat.
Al final, un pensa: fins a quin punt l’actual estructura de les autonomies ajuda l’avanç de l’Estat democràtic, un estat nascut del projecte constitucional de “cafè per a tots”, però donar-li el mateix cafè a la resta, quan li exigien només una part dels presents en la transició constitucional, només ha servit per descentralitzar recursos de riquesa que percentualment van engrossint les butxaques dels administradors polítics. Ho estem veient des de l’inici de la democràcia. Llegeixin el llibre del jutge Joaquim Bosch, “La pàtria en la cartera”, en què demostra l’origen corrupte de les administracions espanyoles explícitament: “La degradació progressiva del sistema de la Restauració, entre el segle XIX i principis del XX, i el col·lapse moral per a les institucions que va suposar la dictadura de Franco van provocar que les pràctiques corruptes aconseguissin a Espanya dimensions aclaparadores. La nostra democràcia no ha estat capaç, fins ara, d’impulsar les reformes aconsellables per acabar amb aquesta xacra”.
Podem dir que l’honradesa a Espanya brilla per la seva absència, és una particularitat singular de part dels ciutadans, possiblement inferior als que fan seva la corrupció com una forma més de “guanyar-se la vida”.
Els que hem treballat en l’administració sabem com és de difícil mantenir-se fidels a l’ètica de l’honestedat del càrrec, davant de la pressió de l’entorn. Per això, en el meu activisme social he estat i continuo sent un enemic acèrrim dels corruptes, exigint la utopia d’un codi ètic en totes les administracions de l’Estat espanyol, i a l’Ajuntament de Terrassa en particular, en què tenim un codi ètic des del 2019. Des del 1979 fins al 2018 ha estat territori “comanche”.
