Salvador Cristau Coll, Bisbe de Terrassa
Aquest dissabte celebrem a la nostra diòcesi la Jornada diocesana dels Migrants. Va ser l’any 2023 quan es va crear a la diòcesi la Delegació episcopal de Migrants i l’any següent es va celebrar la primera jornada diocesana.
Es tracta, doncs, d’un àmbit pastoral relativament nou a la nostra diòcesi, però que respon a un anhel i una realitat que s’ha anat fent present i que en els darrers temps s’ha incrementat notablement.
Els canvis socials esdevinguts en aquests inicis del segle al món han comportat fluxos migratoris des d’àmplies zones del Tercer Món fins a les nostres terres occidentals. Moltes són situacions sovint viscudes amb dolor i que demanen una resposta de les nostres comunitats no sempre fàcil de donar. Altres moviments migratoris no són tan durs i complexos, però que també demanen un acompanyament i un ajut.
Com a Església tenim ben presents les paraules del Senyor al judici final a l’evangeli de Sant Mateu, “era foraster i em vau acollir” (Mt 25.35), i aquesta invitació ressona una vegada i una altra al cor dels cristians i de totes les persones de bona voluntat. Però en realitat ens podríem preguntar qui és el foraster. És que no en som tots de forasters en aquest món? Diu el salm: “Soc foraster en aquesta terra, no m’amaguis els teus manaments” (Sal 119, 19).
El papa Francesc, en la butlla “Spes non confundit” de convocatòria del jubileu que estem celebrant, fa referència a com aquest és un dels àmbits que “necessiten la presència salvífica de Déu i que requereixen ser transformats en signes d’esperança” (núm. 7). “No poden faltar signes d’esperança vers els migrants, que abandonen la seva terra a la recerca d’una vida millor per a ells i per a les seves famílies” (núm. 13).
Aquesta és una realitat cada vegada més present al nostre món, però no és una situació nova per a l’Església. Ja els apòstols es van trobar immersos en una societat multicultural, diversa, i amb el seu testimoniatge i la seva vida van portar-hi la llum de l’evangeli. Sens dubte que Pere i Pau a Roma es van haver de moure en un context semblant, en el qual ells mateixos eren forasters.
La nostra societat és el resultat d’un procés evolutiu de segles, en el qual les migracions, al llarg de la història, han generat amb el pas dels anys la confluència de cultures i sensibilitat diferents, i és una riquesa que nosaltres no podem malmetre amb actituds egoistes, individualistes o depreciatives per part d’uns o d’altres.
Des de la Delegació episcopal de Migrants i tota l’Església diocesana hem de treballar per impulsar i animar l’acció evangelitzadora amb aquests germans i respectar la seva sensibilitat i evitar tancaments i rebutjos per tal que es trobin amb el Senyor, amb l’objectiu que se sentin integrats a les comunitats cristianes, part d’una veritable família. “Era foraster i em vau acollir”, aquest és el missatge que ens deixa l’evangeli en aquesta Jornada.
