Teresa Pàmies, professora de l’ESEIAAT de la UPC
A la qualitat de vida d’una població, la contaminació acústica és un factor determinant. El soroll és un contaminant ambiental que pot afectar la salut de les persones i la seva qualitat de vida, i incideix en la nostra comunicació i en el comportament.
Totes les persones que vivim en un entorn urbà estem tan acostumades al soroll, que és difícil pensar en una activitat diària que no impliqui la generació de soroll. Tot i això, les molèsties que pot originar és una sensació molt subjectiva perquè no tots les percebem de la mateixa manera, tot depèn de si som els que estem generant el soroll, si l’estem gaudint o si, per contra, en patim les conseqüències sense desitjar-ho.
Les diferents administracions són les encarregades de la gestió del soroll, per preservar o millorar la qualitat acústica dels entorns creen plans d’acció. La idea general és sempre prevenir i reduir la contaminació acústica a la qual està exposada la població. El control de l’ambient sonor, però, implica sempre un coneixement de la situació acústica i de la identificació de les fonts de soroll que actuen en cada cas per poder idear propostes. En entorns urbans, la principal font de soroll ambiental ve causada pel trànsit i s’observa clarament una relació entre els nivells sonors i les intensitats de trànsit de cada un dels carrers. També podem observar soroll de diferents activitats associades a l’activitat econòmica, a serveis essencials de qualsevol ciutat, d’oci o activitats veïnals.
La millora en la tecnologia dels equips de so, els auriculars amb control actiu que filtren el soroll no desitjat, la col·locació de materials absorbents en recintes o la normativa dels estàndards per a l’aïllament acústic en edificis són exemples quotidians amb els quals s’ha anat millorant el confort acústic. Les principals mesures correctores al soroll de trànsit com la col·locació d’asfalt sonoreductor, que redueix el soroll de rodament dels vehicles, o la col·locació de pantalles acústiques al voltant de grans infraestructures han estat de gran utilitat. En els darrers anys, les administracions han començat a crear zones de baixes emissions que ajuden tant la contaminació atmosfèrica com a reduir el soroll. A països com França o Anglaterra s’han començat a instal·lar radars acústics, que permeten identificar vehicles que superen un cert nivell acústic. A Barcelona s’ha estat provant aquesta tecnologia i ja s’ha instal·lat en diversos carrers, així que, si l’experiència acaba sent positiva, tot apunta que en tindrem en un futur pròxim a més ciutats. En aquest sentit, tot i que encara no és d’ús majoritari, ha ajudat l’aparició del vehicle elèctric, que elimina el soroll del motor, tot i que, per salvaguardar la seguretat viària, els fabricants estan obligats a generar un soroll artificial per alertar del moviment del vehicle quan circulen a molt baixa velocitat.
Al Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica, dins del grup de recerca CATMech de l’ESEIAAT de la UPC, treballem conjuntament amb empreses i administracions per millorar els entorns en acústica i vibracions. Actualment, treballem per poder mesurar i obtenir les dades de soroll ambiental a les ciutats en temps real mitjançant estacions de mesura mòbils amb capacitat de geolocalització i més assequibles que les actuals. Això ens permetrà visualitzar el nivell sonor i actualitzar els mapes de soroll de forma contínua. D’altra banda, l’aparició de la IA, juntament amb la millora de la potència de càlcul, ens permetrà identificar i classificar fonts de soroll ambiental i arribar a crear avisos en cas necessari. Tot això per facilitar una gestió més eficient del soroll i ajudar la presa de decisions.
Un altre avenç tecnològic ha estat la creació dels metamaterials acústics. Són materials de nova creació dissenyats per controlar, bloquejar i absorbir les ones acústiques o de vibració. La creació d’aquests materials, encara en investigació, apunta que en un futur es podran disposar d’altres solucions constructives per aconseguir entorns menys sorollosos i confortables.
Igualment, és molt efectiva l’aplicació de tècniques de control actiu de soroll, igual que les que funcionen en els auriculars, per aconseguir zones de reducció de soroll concretes en espais més grans, com ara en zones d’obres per on passen vianants o certes àrees en espais d’interior dels edificis, on s’investiga la possibilitat d’instal·lar algun sistema de control a les finestres per evitar que el so entri als habitatges, sobretot a l’estiu, quan les tenim obertes.
Tot i que les noves tecnologies i els avenços científics ens permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans, el soroll sempre estarà present a les nostres vides, i com a societat haurem de ser conscients del soroll que generem i decidir en quin entorn volem viure i fer créixer els nostres infants, tenint en compte que s’ha de compatibilitzar drets i llibertats individuals i col·lectives.
