Salvador Cardús i Ros
És bo que la cultura popular tingui una bona estructura organitzativa i que disposi dels equipaments necessaris per desenvolupar la seva activitat. I aquests dies hem sabut que Terrassa avança en la bona direcció. Però també li cal pensament i estratègia.
Efectivament, amb pocs dies de diferència hem tingut bones notícies relatives a la cultura popular i tradicional terrassenca. D’una banda, hi ha hagut una renovació endreçada a la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa en què Artur Moncal, fins ara president, ha deixat pas a una junta renovada i a la nova presidència de Jordi Serra. Enhorabona a tots dos.
De l’altra, ja hi ha el projecte definitiu –i han començat les obres– per convertir l’antic Condicionament Terrassenc en la seu de la cultura popular, que, si tot va bé, es podria inaugurar abans d’acabar el 2026. També enhorabona!
Tant el que són les estructures organitzatives com poder disposar de les infraestructures necessàries són dimensions que afavoreixen el bon funcionament de qualsevol institució. No són imprescindibles, és clar. Sovint, per no dir que quasi sempre, el tipus d’activitats de què parlem neixen de lideratges molt personals i en condicions precàries. Neixen i viuen més de la convicció, de la passió, del sentiment, que d’una demanda social precisa, d’un pressupost generós o d’una confortabilitat ociosa. La precarietat pot arribar a ser molt estimulant per al grup. I trobaríem prou exemples de com la confortabilitat pot arribar a matar l’esperit combatiu que exigeix aquest tipus de voluntariat cultural.
Però, precisament per aquestes característiques de la pràctica de la cultura popular, a la bona organització i als bons equipaments, els cal la passió i, alhora, orientar-la cap a objectius ben definits amb una estratègia d’acció eficaç. Això vol dir que l’acció respongui a unes idees, a un pensament. Que sàpiga d’on ve i cap on va. Que tingui propòsit i sàpiga com aconseguir-lo. Que comuniqui bé al carrer, al barri, a la ciutat, totes aquelles virtuts que la fonamenten. I que les sàpiga encomanar cap enfora per assegurar la comprensió de la seva raó de ser, la màxima participació ciutadana i per garantir la seva continuïtat.
Aquestes dimensions més intel·lectual i estratègica, en general, van implícites en la mateixa naturalesa de la cultura popular i tradicional. Però no sempre. De tant en tant s’hi observen inconsistències i contradiccions. De tant en tant, tens la impressió que el seu missatge, més enllà del soroll i la gresca, no arriba… perquè no n’hi ha cap. I és que l’activisme cultural, si no és reflexiu, és eixorc i porta al cansament del qui el practica i del qui n’és destinatari. Segur que són dimensions que té en compte la Coordinadora terrassenca, com sé que ho fa l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català en l’àmbit nacional. I, en qualsevol cas, si aquesta cultura popular i tradicional, a més, rep el suport de les administracions públiques –és a dir, la paguem entre tots–, encara és més exigible que faci un retiment de comptes que vagi més enllà d’una llista d’actuacions.
Sabem que entre els instruments de què disposem per afavorir una bona incorporació de vells i nous vilatans a la ciutat per tal que esdevinguin veritables ciutadans, la cultura popular i tradicional és fonamental. Tant com poden ser les polítiques de benestar social. Les segones aporten millors condicions de vida. La cultura popular hi posa l’ànima, que proveeix de sentit aquesta millora de les condicions socials. I, en una ciutat amb un creixement espectacular passat, present i previst com el de Terrassa, ratllant l’insostenible, certament calen més CAP, més escoles, més residències de gent gran, més Prodis, més Avan, més Fundació Educativa Terrassa… i més Cultura, en general i en majúscula. I molt particularment, cal més cultura popular i tradicional, tan ben fonamentada, orientada i eficaç com sigui possible en els seus propòsits. Al capdavall, en molts casos també serà a través de la iniciació en la cultura popular que es podrà fer al salt a la cultura literària, musical, plàstica, fins i tot a la tècnica i científica, en què també excel·leix la ciutat. Anem bé, i ens cal anar millor.
