Joan Coma i Ainsa, Comuns Terrassa
En els darrers mesos, se n’han anat publicant articles, se n’han fet conferències, se’n parla a la xarxa, als consells municipals, apareixen noves plataformes ciutadanes… Hi ha debat sobre com és la nostra ciutat, com ha arribat a ser així i, sobretot, cap on va. Parlem-ne, doncs!
En primer lloc, aquest cap on va no és neutre. La ciutat no va per un camí predestinat: anirà cap a on la portem i, per tant, ens cal interrogar-nos sobre cap on volem anar i, lògicament, què cal fer, què hem de fer, perquè hi vagi, i això vol dir quines polítiques públiques calen per aconseguir tenir la ciutat que volem. Ah i també cal tenir molt clar la ciutat que no volem.
La ciutat és avui la tercera de Catalunya en població; és una ciutat de serveis i industrial; és una ciutat residencial, però que encara avui ofereix oportunitat de treball a bona part dels seus habitants. Què continuï sent així ens sembla clau per al seu futur, volem una ciutat viva, activa i que aprofiti el seu potencial econòmic: una economia productiva que doni oportunitats als seus habitants, de cap manera volem una ciutat dormitori.
Terrassa té encara potencial de creixement, el seu terme municipal té prou espai lliure; la trama urbana conserva importants capacitats. Cal, però, una planificació de com ha de ser aquest creixement i hem de saber on dirigir-lo i, també, posar-li límits. Cal relligar la traça urbana, convertir les rieres en connectors, tancar ferides internes, fer que els serveis es distribueixen equitativament i arribin a tots els racons de la ciutat i els seus habitants. Ens cal explotar al màxim els potencials de la ciutat, des dels polígons industrials al patrimoni cultural, passant per l’oferta educativa en general i universitària en particular. La indústria, la cultura i el turisme han de ser factors d’atractivitat d’inversions i de persones, de gent de prop i de lluny. L’entorn natural és ric, proper i viu, però també fràgil i necessita una intervenció assenyada i protecció.
La clau és també el com. El com ha de ser respectuós amb el medi de la ciutat i del seu riquíssim entorn natural, que ha de ser protegit, valorat i, alhora accessible perquè contribueixi al desenvolupament de la ciutat i de les persones que la conformen. Hem de ser conscients que el respecte al medi ambient és clau en temps de transició ecològica i que aquesta manera de fer és sens dubte una oportunitat de desenvolupament econòmic harmoniós i necessari per a una prosperitat que volem compartida per tothom.
I és clau, òbviament, l’actuació de l’administració: on gasta els seus recursos, que són els nostres, i cap on adreça les seves inversions, i quins límits i incentius s’han de posar a les actuacions privades, ja que els principals actors són avui dia privats i responen a interessos particulars, guiats habitualment per l’afany de lucre. Un afany legítim, és clar, però que avui dia està desbocat, ratllant en l’avarícia –i el tema i problema de l’habitatge n’és l’exemple paradigmàtic– i que en general té poc a veure amb els interessos col·lectius i el bé comú.
I una part de com és el mentrestant, és a dir, què anem fent en concret i en el curt termini. Què fem amb la mobilitat que és el tema estrella d’avui, amb nombrosos fronts oberts i actuacions pendents de fa temps i que comencen a ser urgents: quan i com es completaran les rondes internes, què fer amb el trànsit que col·lapsa el centre, els aparcaments a diferents zones de la ciutat i el pàrquing del Portal de Sant Roc –que en cap cas ha de tornar a ser-ho–, com afrontem la zona de baixes emissions sense fer passos enrere i apostant pel transport públic, per la bicicleta i altres formes de mobilitat compartida i sostenible; el gairebé etern Quart Cinturó i què suposen les diferents propostes que hi ha sobre la taula per acabar-lo, o no.
És clau també com comencem amb les rieres, que han de ser eixos verds i vertebradors de la ciutat i no fronteres que ens separen; com afrontem la inajornable transició ecològica i avancem en la sostenibilitat energètica, creant comunitats energètiques, adaptant els edificis públics, incentivant les actuacions privades; com anem millorant l’Anella Verda, i un llarg etcètera que ens interpel·la constantment.
Les solucions o actuacions concretes que anem aplicant no poden anar en contra del model de ciutat que volem i volem una ciutat amb una economia productiva, oberta a inversions en sectors punters i que siguin fàcilment integrables en l’actual trama urbana. Volem continuar sent una ciutat compacta, on les diferents funcions –industrial, comercial, de serveis, residencial, cultural, d’oci– que té es barregin de manera equilibrada i correcta. No volem una ciutat segregada i dormitori, en què amplis espais es buidin d’activitat i persones quan acaba l’horari laboral i altres s’omplin quan arriba la nit i que col·lapsa diàriament les vies d’entrada i sortida i sense una vida rica i plena, comercial, cultural i d’oci. En definitiva, volem una ciutat que sigui sostenible, amable amb els seus habitants, acollidora i capaç d’afrontar els reptes que planteja el futur.
