Marc Grau i Grau, president de Justícia i Pau Terrassa
Els irenòlegs són una rara avis. Primer perquè són pocs, i segon, perquè es dediquen a investigar quelcom de positiu en un món aparentment ple de conflictes, lluites de poder, frustració i desesperació.
La irenologia és l’estudi acadèmic de la pau i, per tant, els irenòlegs són aquells historiadors que han decidit estudiar els processos de pau, per tal d’entendre de manera rigorosa com es pot posar fi a conflictes i permetre que la pau sigui duradora. Ells són els acadèmics que ens poden explicar quins ingredients són necessaris perquè els processos de pau tinguin èxit. Els processos de pau, passats i presents, són indispensables per entendre el món modern, i sovint obviem la seva importància i el seu valor. Cal estudiar els conflictes perquè no es repeteixin, però cal estudiar els processos de pau per entendre com solucionar eficientment els conflictes que sorgeixen. Com a societat hem de revalorar el pes dels processos de pau que afecten positivament el nostre benestar actual.
Alhora, aquests dies presenciem dos fets que poden semblar contradictoris: la possibilitat d’altos el foc i de final de conflictes armats en espais que coneixem bé, ja que la premsa se n’ha fet ressò, i, d’altra banda, la crida creixent –impulsada per l’OTAN, i en què Espanya se suma amb certa facilitat– per incrementar la despesa militar.
Aquesta dualitat ens porta a preguntes interessants: si sembla que arriba l’anhelada pau, per què cal augmentar ara la despesa militar? Com pot ser que alguns governs acceptin amb tanta facilitat la proposta de l’OTAN, quan és tan difícil aconseguir nous recursos per a altres prioritats? Si els governs funcionen com les famílies, on allò que es gasta en un àmbit es deixa de gastar en un altre, en què es traduirà aquest augment de la despesa militar? I, finalment, la gran pregunta: més despesa militar significa realment més seguretat?
La resposta sembla clara. Un petit exemple és el nombre legal d’armes als Estats Units: aquestes armes realment protegeixen la població? L’evidència diu que no; al contrari, més armes comporten més morts. Podem trobar dades amb facilitat. A escala internacional, es pot suposar una dinàmica similar: dotar-se de més força militar no garanteix la fi dels conflictes, sinó que pot, fàcilment, desencadenar-ne de nous. Potser el que caldria és una alternativa més senzilla i efectiva: escoltar i aprendre dels irenòlegs, que ens ensenyen com iniciar grans processos de pau —processos que, sens dubte, no passen per més múscul militar.
Com ja deia algun bon savi, “la guerra és el fracàs de la política”. De fet, el que cal és política amb majúscules, la governança pel bé comú. És per això, que cal i com expressa el comunicat de Justícia i Pau, entre d’altres, és important que el Govern espanyol no cedeixi a les pressions de l’OTAN, la Comissió Europea o Trump per augmentar la despesa militar, que aposti pel rebuig de l’escalada armamentística i impulsi una política exterior per la pau, centrada en la mediació, la defensa dels drets humans i la cooperació civil en zones de conflicte, que pot estar suportada per la recerca de la irenologia. Llarga vida als irenòlegs: unes persones positives.
