Si agaféssim l’hemeroteca de l’any passat, podríem comprovar que un dels temes més recurrents era la sequera, tant al Diari de Terrassa com a altres mitjans. La situació de fa només dotze mesos era crítica. Els embassaments estaven sota mínims i les restriccions imposades per les administracions per l’emergència eren justificades. Enguany, per sort, el panorama ha girat com un mitjó. La solució a aquesta crisi ha vingut del cel en forma de pluges contínues. La primavera ha arribat amb precipitacions que s’estendran els pròxims dies. Amb tot plegat, la conversa és al carrer. Uns es queixen perquè la pluja no dona treva i uns altres recorden que això és molt bo per a l’ambient. Sembla que ara, com que no hi ha la necessitat, ens oblidem que fa un any s’havien d’aplicar mesures estructurals i fer inversions per evitar dependre del que caigués del cel. Hauríem de revisar si això s’ha complert o, com sempre, ha deixat de ser prioritat fins a la pròxima sequera.
