Joan Carles Folia, Coach Advance Life
La decepció és una emoció que sorgeix quan les nostres expectatives no es compleixen. És un sentiment de tristesa, frustració o desil·lusió que experimentem quan alguna cosa o algú no compleix el que esperàvem.
La decepció es produeix quan hi ha una diferència entre el que esperem i el que realment passa. Aquesta diferència pot ser petita o gran, però el que és important és que genera un sentiment d’insatisfacció en nosaltres.
La decepció també és una benvinguda a l’edat adulta. Sovint quan som nens o joves és més difícil desil·lusionar-nos. Si estem educats d’una manera normalitzada, la fluïdesa de les il·lusions es veu generalment corresposta. És a partir del moment en què ens fallen els amics o familiars, els projectes vitals o laborals que ens adonem que això de viure estarà ple de decepcions. Però no ens equivoquem. La decepció, tot i que sovint s’associa amb sentiments negatius, juga un paper crucial en el nostre desenvolupament personal i les nostres relacions. És un senyal d’alerta que ens indica que alguna cosa no funciona com esperàvem, i que cal fer ajustaments. La decepció ens convida a reflexionar sobre les nostres expectatives, les nostres necessitats i els nostres valors. En comptes de veure-la com un obstacle, podem aprofitar la decepció com una oportunitat per aprendre i créixer. En analitzar les raons darrere de la decepció, podem identificar àrees en què necessitem millorar, enfortir les nostres relacions o establir límits més clars. La decepció ens ajuda a comprendre millor nosaltres mateixos i els altres, i ens permet construir relacions més sòlides i autèntiques.
Ara és un bon moment per recordar que les emocions “per se” no són ni bones ni dolentes. Les emocions són reaccions fisiològiques que apareixen davant d’un estímul, senzillament això. Qui convertirà aquella reacció en positiva o negativa serem nosaltres mateixos en la manera com la viurem, com afrontarem tot el que ens provoca, que vol dir quin enfocament donarem als nostres pensaments.
En el cas de l’amistat. Sempre he separat el món dels humans en persones cuidadores i altres que no ho són. Si ens sentim partícips del primer grup, nosaltres ens hem d’oferir als altres de manera lliure i altruista perquè és la nostra essència. També hem de ser conscients i assumir que hi ha altres persones que no tenen aquesta necessitat i probablement no ens cuidin a nosaltres com nosaltres ho fem amb elles. Per tant, no cal decebre’ns amb els amics que no ens corresponen, només cal acceptar-los com són i decidir si els volem o no al nostre costat. En lloc de permetre que la decepció ens consumeixi, podem aprendre a manejar-la de manera saludable i constructiva, que vol dir gestionar la decepció fent cas a tres estratègies. Parlem obertament del que sentim i no ens quedem amb la decepció a dins. Establim límits que ens protegeixin de qüestions que ens fan mal, per fer això, hem de tenir clar el que estem disposats a tolerar i el que no. No ens culparem mai a nosaltres mateixos perquè nosaltres no podem controlar ni decidir els comportaments dels altres i tampoc prenguem decisions impulsives sense haver-les passat pel sedàs de la reflexió.
Si ara em pregunteu pel perdó, us diré que perdonar no vol dir que justifiquem les accions de l’altra persona o que oblidem el que ha passat. Significa que decidim deixar d’aferrar-nos al dolor i al ressentiment que ens va causar la decepció. És un acte d’alliberament que ens permet curar emocionalment i continuar endavant. El perdó és un regal que ens donem a nosaltres mateixos, no pas a la persona o persones que ens han decebut. Diria que per a l’educació o per a la salut mental dels nostres nens i joves és de vital importància que hagin passat episodis de decepció i frustració, són les petites vacunes que evitaran futurs problemes de depressió i fins i tot de suïcidi.
Sempre m’ha agradat aquesta frase: “La decepció mai va ser una cosa que busquéssim, però un cop trobada és una forma meravellosa d’aclarir la ment”.
