Ona Martínez i Pep Forn, regidors del grup municipal d’ERC a Terrassa
Les ciutats europees avancen en un mateix sentit: ciutats més amables, accessibles i menys contaminades.
Si a principis de segle XX una ciutat havia de tenir accés a electricitat, al telèfon, a una carretera i al ferrocarril, a finals de segle havia de tenir ple accés a internet. Per què? Per molts motius, però, sobretot, perquè el món anava cap aquí. De la mateixa manera que aquests serveis eren inqüestionables en el seu moment, per molts detractors que tinguessin, les ciutats europees d’aquest primer quart del segle XXI demanen tenir grans àrees de vianants al cor de les ciutats. I això també és inqüestionable. Per què? Per la salut dels ciutadans i per mil raons que s’han exposat a tot arreu desenes de cops, però, també, perquè el món avança cap aquí. O t’hi afegeixes o quedes obsolet. I d’exemples n’hi ha a carretades.
Aquesta és la pregunta quan parlem del model de ciutat: volem ser una ciutat europea a l’altura del segle XXI? Aspirem a ser capital? O ens quedem obsolets per por d’avançar, per por de transformar? Això és el que està en joc.
I, a partir d’aquí, planificar abans d’actuar. Pensar. A Terrassa hem d’ampliar l’àrea de vianants, fer un nucli pacificat més gran, i fer-ne de noves als diferents districtes, al nivell de la ciutat que hem de ser. I això demana treure trànsit rodat, així de fàcil. I Terrassa necessita transformar d’un cop el Portal de Sant Roc. Fa anys que veïns i comerciants han esperat una transformació que revitalitzi aquesta zona, convertint-la en un espai modern i funcional que respongui a les necessitats actuals.
Per tant, tenim dos objectius clars: treure cotxes de l’àrea de vianants i posar el Portal de Sant Roc al dia.
Tenim un aparcament a la Plaça Vella que ens fa circular cotxes per dins de l’àrea fins que no acabi la concessió. Si fos possible la connexió entre els dos aparcaments Plaça Vella-Portal de Sant Roc, trauríem cotxes d’un cantó i racionalitzaríem l’entrada.
Però si per raons diverses aquesta opció no és viable ni a curt ni a mitjà termini, no té cap sentit obrir un nou aparcament al Portal de Sant Roc. Sense una estratègia clara per allunyar cotxes de carrers com el de Doctor Cadevall, el carrer del Forn o la Plaça Vella, no és defensable avui dia un nou aparcament. I no ho diem només nosaltres: els experts en salut ho desaconsellen de totes totes.
Igual que no té sentit voler fer marxa enrere a la Rambla o a altres zones de vianants perquè “ens hem passat de frenada”, no en té tampoc enterrar 15 milions d’euros públics en un pàrquing pensat amb mentalitat del segle XX.
Terrassa som una ciutat en constant transformació, on del passat industrial en fem innovació, coneixement i oportunitats de futur. I és el que hem de continuar sent: una ciutat que avança i es transforma. Una ciutat que ja no té 180.000 habitants, sinó 228.000 i que va cap als 250.000. Necessitem que el centre urbà creixi en proporció, perquè necessitem que connecti barris i persones. De la Maurina a Ca n’Anglada, i de la Zona Esportiva a Can Jofresa. És una qüestió, també, d’equitat urbana.
I, al voltant, necessitem que es planifiquin els aparcaments dissuasius necessaris, un transport públic adequat a la nova realitat i una xarxa pedalable potent. I que es pacifiquin també eixos als diversos barris i districtes, i que tothom visqui a 10 minuts, com a molt, d’un corredor verd. Ho necessitem per salut, per qualitat de vida, per tenir una ciutat viva i per no quedar-nos enrere. Ho necessitem per garantir un millor futur als nostres fills. No hi ha temps per perdre i no s’hi val a dubtar.
