Joan Roma i Cunill
Estem vivim un inici d’any catastròfic en l’àmbit d’accidentalitat, amb elevat nombre de morts i ferits greus. Una part important, a causa del consum d’alcohol i altres substàncies i de l’excés de velocitat.
Sumats els dos factors, no estranya tenir aquests resultats. Són absolutament insostenibles pel que tenen de vides destrossades sense causa objectiva justificada. Entenc la ràbia i la indignació de les famílies colpejades per aquests drames per culpa d’altres.
Una cosa és tenir un accident per causes fortuïtes i imprevisibles. No és el mateix que plogui o hagi caigut neu i l’accident es produeixi per aquesta causa o per una caiguda de rocs o el pas d’un animal salvatge que perdre la vida o quedar greument ferit perquè una persona s’hagi atrevit a sortir en cotxe begut o drogat. Aquí no pot haver-hi cap circumstància atenuant, molt al contrari, s’ha de castigar de manera especialment dura.
I mai es pot generalitzar, perquè em consta i ho he viscut en viu i en directe, la responsabilitat de molts conductors que eviten beure alcohol, i ho justifiquen en el fet que han de conduir. Aquesta és la norma que ha d’imperar en tots els àpats de l’any i, per descomptat, en totes les sortides de diversió. I no solament s’ha de cridar a la responsabilitat del conductor, sinó també dels seus acompanyants, que han d’evitar temptar-lo perquè trenqui aquesta norma. A vegades, s’insisteix en el fet que per una o dues copes no passarà res. Doncs sí que passa o pot passar.
Encara ara recordo la meva estada a Suïssa, parlo de molts anys enrere, en què a cada taula o a cada grup hi havia un, dos o tres conductors que quedaven fora de les rondes de begudes. Aigua o begudes no alcohòliques i tothom respectava la norma, amb comprensió i rigor. Encara més, ningú hauria acceptat que un conductor es comportés com qualsevol altre de la taula.
Aquí ha anat progressant aquest costum, però hi ha molt camí per córrer. Són molts els que consideren que un parell o tres de gots de vi o cervesa no anul·len la capacitat, i s’equivoquen greument, com podem veure pels resultats de cada setmana o cada mes. És lògic que des de la DGT es proposi rebaixar encara més el grau d’alcohol consumit. Els efectes són diversos en funció de cada conductor i no es poden fer excepcions, perquè poden resultar mortals.
Per costum de fa molts anys, cada mes o mes i mig repasso les dades d’accidentalitat i resulten esfereïdores, pel nombre, l’edat i les condicions. Amb un munt d’accidents per infraccions greus en l’àmbit de velocitat o de consum de tota mena de substàncies, fins al punt de reduir notablement o anul·lar les reaccions del conductor. Si a tot plegat hi afegim alguns punts perillosos o el terra mullat o qualsevol altra circumstància, el resultat és tràgic. I es van incrementant no solament els morts, sinó multitud de persones ferides, moltes de les quals quedaran parcialment o totalment afectades per la resta de la vida.
Amb aquests resultats, rigor i contundència són obligades. Controls de carretera, radars i altres tecnologies al servei de la seguretat de tots. Però també tots hem de mentalitzar-nos d’anul·lar costums i canviar hàbits perquè quedi clar que si condueixes, no beus alcohol ni prens substàncies prohibides. I també mirar medicació que pot resultar incompatible amb la conducció.
