Lluïsa Melgares Aguirre, regidora de Polítiques de Gènere
Avui és 8 de març, Dia Internacional de les Dones. No és una data festiva sinó un dia de reivindicació, de lluita i de compromís per la igualtat de les dones.
Terrassa és una ciutat de drets i una ciutat feminista, que treballa per garantir els drets humans i per seguir construint una societat lliure de masclisme i discriminacions. És una ciutat de progrés social, una ciutat que lluita contra la violència vers les dones i que no es resigna a acceptar cap mena de discriminació.
Terrassa compta amb la Comissió 8 de Març, formada per entitats feministes i de dones, sindicats i grups polítics, així com moltes d’altres persones que estan implicades en aquesta lluita, a les quals des d’aquí, vull mostrar el meu profund agraïment per la seva incansable lluita i compromís.
Enguany, la campanya gira sota el lema “El meu cos no necessita aprovació: prou violència estètica!”. I és que hi ha moltes formes de violència que patim les dones al llarg de les nostres vides i en aquesta campanya hem volgut posar el focus en l’estètica perquè sovint passa desapercebuda i està fortament socialitzada en el nostre dia a dia. Vivim en una societat patriarcal i capitalista que ens marca com han de ser els nostres cossos i que ens imposa uns cànons estètics totalment irreals quan, en realitat, la diversitat és la veritable bellesa.
Aquest patriarcat no deixa d’encasellar-nos en uns estàndards del que hem de ser i com han de ser els nostres cossos: a algunes ens sobren quilos, a altres ens falten llavis, ens sobren pèls o ens falten corbes, depenent de la influència de les xarxes, del moment social i de la indústria. A més, aquesta pressió estètica no afecta totes les dones de la mateixa manera. Quan s’entrecreua amb altres formes de discriminació, com la discapacitat, l’origen, la racialització, l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere o l’edat, les conseqüències poden ser encara més profundes i de patiment, generant situacions de vulnerabilitat agreujades que poden derivar en problemes greus de salut mental, aïllament social i exclusió.
Segons la primera onada de l’enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya del 2022, el 60% de les dones de fins a 25 anys manifesta haver-se sentit insatisfeta amb el seu cos quan es mira al mirall. A Terrassa, segons els resultats de l’Estudi Monitorat de Conductes de Salut de l’Adolescència escolaritzada del 2024, 1 de cada 3 persones s’ha sentit discriminada pel seu aspecte (31,5%), essent aquest percentatge superior en les noies.
Vivim en una societat en què les xarxes socials són un altaveu i una gran influència per a moltes joves. Plataformes que sovint ens mostren imatges de cossos perfectes segons la “norma establerta”, la gran majoria amb filtres i editades només amb la voluntat d’agradar als altres. Però què passa quan no volem formar part d’aquest model de cos imposat i normatiu? Quan el que realment volem és agradar-nos a nosaltres mateixes respectant i cuidant el nostre cos? Ens penalitzen, ens jutgen, ens critiquen i ens discriminen.
Això és el que no podem tolerar. Al patriarcat li cridem que ens estimem lliures. Perquè totes juntes podem derrocar aquest model opressor que ens intenta treure energia i cuidar-nos i estimar-nos tal com som.
Que ningú no ens digui com hem de ser. No hi ha cossos equivocats, hi ha mirades que han d’aprendre a veure’ns amb respecte. Perquè els nostres cossos no necessiten aprovació: prou violència estètica.
