Joan Roma i Cunill
Soc dels que creuen que el resultat de les accions i actuacions del president Trump, respecte a la UE, i amb ella gairebé tot el món, poden aconseguir enfortir la cohesió interna i avançar cap al que ha de ser el nostre objectiu comú: els Estats Units d’Europa.
Una autèntica federació d’estats que disposi de tots els elements per ser forta i independent. I si abans era necessari, ara, a més, és urgent.
Toca, doncs, sortir dels nacionalismes estatals per traspassar competències i funcions al Parlament Europeu i amb ell al Consell Executiu de la UE. Tots plegats han de tenir prou eines per legislar, gestionar i, en definitiva, governar-nos per poder competir i decidir sobre els grans temes, nostres, però alhora mundials.
I tenim prou pes per poder aconseguir-ho. La UE està conformada per 27 països amb una població global de 449,2 milions (2024). I estan a les portes de poder entrar sis o set països més, que incrementaran no solament el nombre de territoris, sinó també la població. Ja sabem que això no és suficient per fer front a les altres potències, però sí que és una dada bàsica per afrontar els reptes de no haver de continuar de la mà dels EUA.
Si mirem el pes de les altres potències, comprovarem algunes dades que cal tenir presents. Els EUA tenen 334,9 M d’habitants. Rússia, 143,8, tot i ser el més gran del món en superfície. La Xina en té 1.411 M, superada ja per l’Índia amb 1.429. Però bé, la població és important, però no determinant, per ser i actuar com una gran potència, tot i que els experts apunten que els grans poders es van decantant cap a Àsia.
En qualsevol cas, el repte que ara i aquí tenim és el canvi radical de l’aliat de la UE, conseqüència de les dues guerres mundials. Amb Donald Trump, el vell imperialisme ha tornat i ho ha fet per la porta gran: sense manies i sense topalls. El president considera que es pot governar un país com es gestiona una gran empresa. Les regles i normes establertes es poden variar, canviar o simplement trencar. Va prometre “Amèrica primer”, i tots els altres han d’acatar i acceptar el que això significa.
Així, doncs, si no volem aparèixer i viure com una colònia, toca aixecar el cap i parar els peus de forma immediata. No s’hi valen mitges tintes perquè personatges com ell no les entenen ni les volen assumir. És el poder d’una piconadora que avança sense parar i sense reflexionar sobre les conseqüències de la seva acció.
I a grans mals, grans remeis, de manera que toca sortir del gris per anar cap a colors forts i contundents. S’ha d’avançar cap a una sola gran diplomàcia europea, acompanyada de la creació d’un exèrcit conjunt. No és que només ho hagi demanat Volodímir Zelenski, el president d’Ucraïna, és que Josep Borrell fa anys que ho reclama i amb ell molts altres dignataris que han vist les orelles al llop, especialment els països més propers a Rússia.
A vegades, els països avancen a sacsejades. Ara, en tenim una de molt forta i imprevisible, de manera que no podem esperar res de bo.
Millor iniciar els canvis necessaris per reforçar la UE i convertir-la en potència, lliure i independent.
