Javier García, regidor del PSC a l’Ajuntament de Terrassa
El passat 24 de febrer va fer vint anys que Jordi Ballart va prendre possessió com a regidor a l’Ajuntament de Terrassa: és el polític en actiu que més anys fa que forma part del ple municipal.
Dues dècades al govern de la ciutat (excepte el període de divuit mesos en què va estar fora), havent gestionat carteres com Comunicació, Joventut, Participació, Presidència, Urbanisme, Habitatge, Obres Públiques, Via Pública, Seguretat, Mobilitat, Trànsit i Transport Públic, fins a arribar a l’alcaldia el desembre del 2012.
Per a alguns serà una dada sense importància. Per a d’altres és, com a mínim, un element que cal tenir present en el debat polític municipal. I és que tothom pot estar d’acord en el fet que estar vint anys exercint un càrrec polític a la mateixa institució no és, per si sol, quelcom negatiu. Hi ha exemples de grans polítics que durant la seva trajectòria han impulsat les transformacions més importants del segle XX i XXI. En l’àmbit local, els grans exponents són els alcaldes Manel Royes i Pere Navarro. Dos líders polítics que van saber llegir el moment en què es trobava la ciutat, van fer bons diagnòstics i van liderar els grans canvis que ha experimentat la nostra ciutat, deixant Terrassa molt millor de com se la van trobar. I a ningú se li escapa que per dur a terme aquests grans projectes que han transformat Terrassa en els darrers 45 anys no és suficient un o dos mandats. A més de capacitat política, visió estratègica i un gran lideratge, cal temps.
El problema és quan durant tot aquest temps no ets capaç de liderar cap projecte transformador de gran envergadura. Vint anys governant una ciutat (primer com a regidor i després com a alcalde) dona per a molt. Durant aquest temps pots idear, dissenyar, planificar, executar, finalitzar i avaluar nous projectes. Pots diagnosticar necessitats i pensar quines són les accions pertinents per donar solució als problemes existents. Pots donar resposta, des de les eines d’una administració local, als principals reptes que Terrassa té i tindrà. Però la pregunta és: podria Jordi Ballart esmentar alguna gran actuació de l’Ajuntament en els darrers anys? Durant la seva primera etapa d’alcalde, encara amb el PSC, va saber continuar la gestió dels darrers alcaldes socialistes, referents a Terrassa, i la solvència que aportava un projecte sòlid com el del PSC li va donar l’estabilitat que posteriorment no va saber mantenir, fruit del seu allunyament del partit. Però, anys després, i ja acompanyat de l’equip de Tot per Terrassa, el cas és que la ciutadania no sap veure cap acció transformadora liderada per ell mateix, tal com demostren les darreres edicions del Baròmetre municipal, i això ens obliga a preguntar-nos si, després de tant temps, l’alcalde suma o resta a la ciutat.
Sigui en l’àmbit públic, en què naturalment l’alcalde té la capacitat real de transformar una ciutat; o en l’àmbit privat, en què l’administració ha d’acompanyar i facilitar l’arribada de nous projectes, si fem la vista enrere en els darrers cinc anys, no veiem cap gran transformació a la nostra ciutat, ni pública ni d’origen privat. Sembla que l’Ajuntament no té capacitat per generar noves idees i donar resposta a les necessitats actuals de la ciutat (la revisió del POUM n’és un exemple: Ballart fa deu anys ja va prometre la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística i ara s’acaba d’anunciar el calendari per als treballs preparatius) i, al mateix temps, no genera prou confiança per atraure grans inversors que vegin Terrassa com una oportunitat on desenvolupar grans activitats econòmiques i empresarials. Tot i el gran potencial que té la ciutat (universitat, indústria, infraestructures, turisme, etc.), el lideratge polític brilla per la seva absència a l’hora de fer un pas endavant com a ciutat, mentre veiem com ciutats del voltant, a dins i fora del Vallès Occidental, aprofiten al màxim el seu potencial i esdevenen referents en àmbits en els quals Terrassa ho va ser en el seu dia.
Després de vint anys de servei públic, és moment d’avaluar. És moment de pensar si la ciutat està avui millor, igual o pitjor que fa 5 o 10 anys. La ciutadania s’expressa i en els darrers baròmetres ha deixat clar que Terrassa en cap cas està millor que fa uns anys i que molts serveis públics funcionen cada cop pitjor.
Sovint diem que Jordi Ballart no té projecte. Realment el que no té és projecte de ciutat, però projecte polític sí que en té. El projecte de Jordi Ballart es diu Jordi Ballart. Vint anys en el càrrec així ho demostren. Un projecte que, cal reconèixer, ha tingut el seu èxit electoral. Però que s’està esgotant. Un projecte en el qual no volen seguir els seus principals col·laboradors. Un projecte que allunya les persones de prestigi i solvència professional perquè està tancat en si mateix. Un projecte que agonitza.
Ningú pot qüestionar la legitimitat democràtica de l’alcalde. La ciutadania l’ha votat. Però el que sí que es pot posar en dubte és la legitimitat d’erigir-se en exponent de la “nova política”. Com a líder d’un projecte nou i renovador. Això no ho pot fer el regidor més antic del ple.
Des d’aquestes línies vull felicitar Jordi Ballart pel 20è aniversari de la seva presa de possessió com a regidor a l’Ajuntament de Terrassa. Però el que no li puc desitjar és “per molts anys”. Terrassa necessita un canvi i obrir una nova etapa que doni l’impuls que la ciutat demana. Terrassa necessita girar full i el PSC treballa i treballarà per construir l’alternativa que ens permeti recuperar la confiança de la ciutadania.
