Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Una de les demandes més sol·licitades pel cos de professors de la secundària obligatòria, i una mica els de primària, ha estat tradicionalment poder compactar tota la jornada escolar en horari de matí.
Començar les classes ben d’hora i després de dues interrupcions poder plegar al voltant del migdia. Els arguments que han jugat a favor d’aquesta idea sempre s’han vinculat a la conciliació familiar, la millor organització i gestió de les tasques augmentant així el rendiment escolar i la possibilitat de poder fer altres tipus d’activitats a les tardes fora de l’horari lectiu i amb altres objectius interessants per al creixement dels joves. Els centres docents públics de Catalunya ja fa alguns cursos que treballen sota aquesta dinàmica a diferència d’altres comunitats de l’Estat espanyol, que encara tenen el convenciment que la jornada partida comporta molts més avantatges per a l’alumnat, més enllà de la comoditat del professorat.
L’anàlisi de la situació ens fa pensar que els beneficis que s’intuïen de l’aplicació d’aquesta fórmula no han quedat gaire demostrats. La conciliació familiar necessita primer de tot una visió i estructura de país capaç d’assimilar uns horaris que per part dels pares són incompatibles amb els dels fills. Vull dir que estaria molt bé que tota la família pogués trobar-se de manera conjunta a mitja tarda per poder fer activitats de grup i passar més estones junts, però la realitat ha acabat sent que el jove adolescent es passa tota la tarda a casa sol, amb els perills que això comporta, esperant que arribin els pares de la feina. Les empreses no són permissives amb els seus horaris respecte a l’hora de plegar dels seus treballadors.
D’altra banda, per poder encabir totes les hores del programa d’estudi és necessari començar ben d’hora al matí i tots els neuròlegs coincideixen que el cervell adolescent estableix un ritme circadiari peculiar en què s’activa de nit i li costa fer-ho justament al matí. Començar les classes a les 9:30 seria més indicat i així evitaríem que la primera i fins i tot a la segona hora aquests joves no estiguessin desconnectats.
També és interessant veure algunes dades com per exemple l’índex de fracàs escolar. A Catalunya se situa en un 15%, venim del 22% i l’objectiu que ens marca Europa és un 9%. Aquesta mitjana del 15% la podem desgranar en centres públics, en què ens enfilem al 21% de fracàs escolar, i en centres privats i privats concertats, en què el fracàs escolar se situa en el 8%. Segurament, hi ha més factors que influeixen en aquest índex, però d’entrada l’horari de la privada i la privada concertada sí que és un horari de matí i de tarda i el seu nivell de fracàs escolar és substancialment inferior.
De vegades sento a dir que hi ha molt països europeus que tenen la jornada continuada i tenen èxit en els seus objectius educatius. Certament, viure a Noruega o fer-ho a Barcelona deu ser diferent. Conec una família a Oslo que pleguen de treballar a les dues del migdia, recullen els seus fills a l’escola i passen una estona plegats. A les 5 de la tarda ja és fosc, a les 6 sopen i a les 8 del vespre se’n van a dormir. És una seqüència horària que em patina una mica amb el nostre estil de vida, les botigues a la tarda obren a les 5, amb el nostre clima i amb el nostre caràcter. Quan el meu fill feia futbol, entrenava des de les 9 fins a les 11 de la nit i encara havia de sopar.
A l’última reunió amb Educació Madrid, parlem que el millor és que els joves estiguin ocupats amb allò que els toca fer, vull dir que matí i tarda vagin a les aules per aprendre.
