Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Moltes vegades m’he trobat amb mestres i professors de la diòcesi, a reunions o a les peregrinacions diocesanes, perquè m’interessa conèixer el treball que es duu a terme a les escoles, compartir les dificultats que actualment comporta aquest àmbit, i donar suport a la tasca que es fa en la formació d’infants, adolescents i joves.
I una de les característiques que ens trobem sovint és el dèficit en la formació religiosa. No només en la formació cristiana com a tal, sinó en els coneixements més bàsics de la religió com un dels elements que formen part de totes les cultures, de la vida humana a tot arreu, i que de fet es troba en els fonaments de la nostra història i de la nostra cultura. Entrar en una església i contemplar la bellesa que s’hi respira demana saber captar els signes i símbols que estan plasmats en els retaules, les imatges religioses, o la mateixa disposició del temple.
Això em porta a reflexionar sobre la importància de la formació religiosa en el procés de creixement de la persona i, en concret, en una eina que tenim a l’abast com és la classe de religió, que s’ha d’oferir lliurement en els centres tant concertats com públics i que és un dret dels pares i de les famílies, un dret seu i no dels estaments públics i polítics. Els pares i mares són els responsables últims de l’educació dels seus fills.
La classe de religió no és catequesi, ja que no té com a finalitat el creixement espiritual i religiós de l’infant. La seva finalitat és oferir uns coneixements bàsics per entendre la dimensió religiosa de l’ésser humà, la nostra cultura, la nostra història, la nostra identitat real. Per conèixer la nostra religió i no ser un analfabet cultural quan es visiten temples, es veuen pel·lícules, s’escolten concerts o es llegeixen llibres.
Alguns pares o mares pensen erròniament que no cal inscriure els seus fills a la classe de religió si ja fan catequesi a la parròquia. Els haig de dir que són àmbits diferents, complementaris i que cada un d’ells aporta el que l’altre no pot fer, amb finalitats pròpies de cada un d’ells.
La classe de religió no és tampoc estrictament cultura religiosa. La classe de religió va més enllà, ja que presenta com la religió cristiana es troba a la base i fonament de la nostra cultura, i amb els seus principis ètics i morals ofereix una visió necessària per entendre el que han estat els moviments socials, culturals i polítics al llarg de la història. La classe de religió catòlica és una oferta que es fa des de l’Església catòlica dins el marc de llibertat religiosa que reconeix la Constitució espanyola i els acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu, de la mateixa manera que altres religions, en virtut dels acords propis amb l’Estat, també poden oferir.
Hem de prendre consciència de la importància i de la urgència de sol·licitar la classe de religió per als infants i adolescents i, a la vegada, valorar tot el treball que fan els mestres i professors de religió, en situacions moltes vegades complicades i difícils per la percepció desenfocada que sovint es dona de la seva tasca. Tenen el tot meu reconeixement i agraïment en la seva missió i necessiten el suport de la diòcesi i de tota la comunitat educativa.
