Teresa Ciurana, extinenta d’alcalde de Cicles de la Vida i regidora d’Educació a l’Ajuntament de Terrassa
Tinc molt present la meva condició d’extinent d’alcalde i la responsabilitat que comporta. Per això m’abstinc habitualment de donar públicament la meva opinió sobre les actuacions del govern municipal de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa, per una qüestió de respecte institucional.
Però davant de l’atac més gran que s’ha fet mai contra l’escola pública a Terrassa, amb l’anunci de tancament de vuit (!) línies d’educació secundària obligatòria (ESO) i dues d’infantil de 3 anys (I3) a la nostra ciutat, de la mà del govern del PSC a la Generalitat i, si no ens ho expliquen, amb la inacció o passivitat del nostre govern municipal, no puc quedar callada: és una autèntica barbaritat.
L’educació secundària a Terrassa fa molts anys que està tensionada, massa. Cada any hem tingut autèntics problemes per encabir alumnes de 15 i 16 anys que arriben a la ciutat. I n’arriben molts. I destaco especialment aquesta edat perquè és la que les persones que estudien els moviments demogràfics a la ciutat han assenyalat com a més significativa.
D’acord que el novembre teníem menys alumnes de sisè que altres anys, però la dada és quants en tenim ara, avui dia. I m’agradaria saber si les persones que han pres la decisió estan al cas de les particularitats de la nostra ciutat, perquè malgrat la caiguda de la natalitat, Terrassa creix i d’aquí a pocs anys arribarem als 250.000 habitants. Terrassa creix i s’estan construint habitatges a diferents zones de la ciutat: 420 que sortiran al mercat, només al sector de l’AEG, abans d’inici de curs. No hi anirà a viure ni un sol adolescent? Ni als blocs que s’estan construint al nou barri de Can Colomer, tampoc? Ni als públics que es construiran a Terrassa els propers mesos?
Durant el mandat passat ja es va comunicar al Departament d’Educació que es necessitaria un equipament escolar a la zona de Can Colomer. Cal recordar al departament que té un deute amb Terrassa pel que fa a la construcció escolar: la més flagrant és la de l’institut escola Sala i Badrinas, que segons les conselleres Rigau i Ruiz només havia de ser una escola d’infantil i primària. Què n’hauríem fet dels estudiants d’ESO de l’institut escola Sala i Badrinas si no els tinguéssim provisionalment en un altre espai tot esperant la construcció del nou centre? Fa tretze anys que esperem…
A Terrassa fa falta un nou institut, que absorbeixi la demanda i possibiliti la creació dels centres integrats de formació professional. Repeteixo: falten línies de secundària i espais on encabir-les! No en sobren. I ara ens diuen que tot i tenir línies d’ESO per sobre de la ràtio de 30 alumnes, en volen suprimir vuit? Potser ha arribat l’hora de treballar per la qualitat i la inclusió, baixant les ràtios a l’ESO, com ja fa uns cursos es va començar a fer a infantil de 3 anys.
És per tot això que necessitem moltes explicacions del que n’hem tingut notícia per la premsa. I hi ha alternatives que Terrassa ha posat en pràctica, amb èxit, el darrer mandat, com sortir amb mitjos grups en lloc de tancar-los sencers o reduir les ràtios anant a l’una pública i concertada. Les bones notícies no són fruit de la casualitat, sinó de la moltíssima feina feta i amb una dedicació constant i persistent.
Aquesta decisió de la consellera Niubó comportarà la creació de nous “bolets” a curt termini per donar resposta a les necessitats d’escolarització. Però, a més, aquesta política de reduir línies de pública i posar “bolets” als centres on caben ja s’ha fet a Terrassa i va tenir un resultat molt clar: convertir Terrassa en capital de la segregació educativa.
No sé per què, però el Partit Socialista, des de la seva responsabilitat al Departament d’Educació, ha decidit que el que és millor per a Terrassa és tornar a la segregació i a l’oferta pública insuficient i incerta.
I això és una molt mala notícia per al present i per al futur de Terrassa, ja que va en contra de les oportunitats dels nostres joves per construir el seu projecte de vida.
Crec necessària i urgent la celebració d’un Consell Escolar de Terrassa: la comunitat educativa d’aquesta ciutat, tota, és un exemple de responsabilitat i cooperació en la millora de l’equitat educativa, contra la segregació. Prendre una decisió tan salvatge com és el tancament de deu línies d’escola pública sense haver-la escoltat ni plantejat alternatives és d’un autoritarisme intolerable.
