Txetxu Sanz
Tinc el costum de llegir-me els articles d’opinió, sempre s’aprèn de les bones plomes. Tot i això, l’altre dia un em va sorprendre, sobre la dimissió de Maise Balcells, per les afirmacions tan poc encertades que hi vaig trobar.
És cert que la política és un exercici molt complex i dur, que requereix un caràcter fort que no tancat, també una dedicació que només es pot aconseguir robant temps a altres coses, generalment la família. Per això tenim l’obligació de dignificar la política. La política no és corrupció, ni privilegis, encara que n’hi pugui haver casos. Hem de ser conscients que, amb els seus encerts i els seus errors, són persones que majoritàriament es deixen fins a la salut pels drets col·lectius. No és just no reconèixer-ho i demonitzar-los. Alguns són gent que arriba a la política per servei.
Davant la dimissió de la primera tinent d’alcalde, tota l’oposició va lloar el seu treball durant el temps que va assumir la responsabilitat. Tots, repeteixo, tots els partits polítics (jo no parlo de Vox) van destacar la seva dedicació i treball, la seva empatia i maneres negociadores, la seva voluntat de transformar l’administració per fer la més eficient i eficaç. Per tant, no es pot ni s’ha de confondre el dret legítim de l’oposició a criticar els tombs del govern amb el respecte i el tracte sensible que s’ha tingut amb la figura de la Sra. Balcells.
Personalment, he pogut debatre aspectes del pressupost i de les taxes municipals amb ella. No coincideixo amb els seus plantejaments i propostes, crec fermament que aquest ajuntament està perdent la seva capacitat de créixer com a ciutat i que, a més, la ciutadania percep que no tenim referències que ens permetin ser optimistes: passos enrere en la revolució verda, conflictes amb entitats socials, barris oblidats… Però des de la discrepància, que a la defensa del meu barri pot i és vehement, sempre he cregut ser respectuós amb la persona.
Tot i això, no es pot negar la preocupació per un ajuntament que perd personatges que poden aportar molt valor, les contradiccions en les seves polítiques que els fa perdre socis i, molt menys, que el nostre alcalde davant les crítiques es faci l’enfadat per aconseguir un titular.
Tampoc em sembla gaire encertat anomenar “rucs” els ciutadans per votar uns partits i els altres, configurant un ajuntament sense majoria absoluta. Democràcia en diuen.
Però voldria tornar a la dignificació de la política. Les persones que accedeixen a presentar-se a unes eleccions han de ser conscients d’on es fiquen. Les seves responsabilitats són determinants i requereixen compromís i capacitació, no necessàriament acadèmica, però sí prou per poder exercir de responsable d’un Ajuntament tan important com el de Terrassa. No pot ser que un polític digui que no pren decisions si no són ratificades pels seus tècnics, en aquest cas no ho necessitem.
Desconec les raons de la dimissió de Maise Balcells, però és cert que hi ha un “run run” que apunta a raons polítiques, cosa que tampoc resultaria estrany coneixent els seus companys de partit.
Necessitem una altra manera de fer política que sigui inclusiva i oberta. No pot ser que propostes associatives siguin menyspreades però acceptades per no perdre una votació al ple. Tots volem millorar la nostra ciutat i tenim el dret de participar-hi. Necessitem sumar, fer grups units en projectes de ciutat.
La política es fa per millorar la qualitat de vida de la gent, no per desgastar o martiritzar les persones. Valorem la bona política.
