Joan Roma i Cunill
El canvi climàtic també afavoreix algunes plagues, especialment perjudicials per a algunes espècies vegetals, com és el pi.
A moltes comarques de Catalunya, s’ha d’estar sempre vigilant per comprovar si el cicle d’aquesta eruga troba bones condicions per multiplicar-se, i si és així, actuar-hi oportunament.
El cicle d’aquest insecte és molt curiós, i tenim alguns grans experts en la matèria dintre del cos dels guardes rurals. Són ells els que ens expliquen les fases per les quals passen i les curiositats de la seva vida i supervivència. Precisament aquestes curiositats les fan molt resistents i molt persistents a àmplies zones del país.
Fa pocs dies, a petició d’alguns alcaldes de la comarca del Berguedà, vaig fer arribar a la Conselleria d’Agricultura informació sobre l’aparició d’àmplies zones atacades per aquesta eruga, la visió de la qual es manifesta per unes bosses que pengen de les branques dels pins, que els serveixen per entrar i sortir a la recerca de menjar.
La conselleria va informar de les previsions fetes per a aquest i propers anys, precisament pel seguiment que fan dels seus cicles vitals, i em van comunicar les campanyes dutes a terme l’any passat en algunes de les comarques més afectades. El que és més pràctic i més ecològic és afavorir els atacs naturals dels depredadors: ocells insectívors o ús de feromones sexuals o destrucció de les bosses.
Quan l’extensió ha proliferat, el que és més eficaç i eficient és la fumigació amb ús d’agents insecticides biològics. Es fa mitjançant avionetes o helicòpters en vols rasants sobre les superfícies forestals afectades. L’any passat es va aplicar a les comarques del Solsonès (4.649 ha), Berguedà (2.350), Cerdanya (1.221) o Ripollès (450). En el total de Catalunya, foren 17.550 hectàrees, cosa que segur permetrà recuperar la salut de la major part d’arbres afectats.
I, enguany, caldrà fer-ne una de nova a altres zones forestals per contenir l’expansió, i així durant anys i més anys. Aquesta és una lluita constant i permanent que depèn en bona part del temps pel que té d’element afavoridor dels cicles reproductius d’aquest insecte, conegut com a “Thaumetopoea pityocampa”.
És un clar devorador de pins, fins al punt que pot arribar a posar diverses bosses en un mateix individu i anar-lo assecant fins a apropar-lo a la mort. En cas de no intervenir, arribarien a deixar totalment secs centenars, milers o desenes de milers de pins. D’aquí la importància d’ajudar la natura a fer la seva feina: posar caixes niu per atreure els seus enemics naturals, és a dir, diverses espècies d’ocells que se n’alimenten.
Aquesta és una via que molts pobles impulsen mitjançant campanyes de fabricació i col·locació de caixes i lògicament l’ús d’altres vies, com la de col·locació de bosses per atrapar les erugues quan baixen dels arbres per enterrar-se a terra, l’espera de fer un canvi de cicle i convertir-se en papallones. Tot ha de ser posat en pràctica per preservar els nostres boscos en aquelles zones en què precisament el pi és la principal espècie vegetal. En això estem aquests dies, en què un dels cicles es manifesta públicament, en bona part a causa de la millora del temps. Esperem obtenir bons resultats.
