Carles Fornell Meca
No és cap secret que estem arribant al final d’una era, en què la civilització actual passa per una crisi de proporcions inimaginables, en termes geopolítics i econòmics, res no serà igual en el futur.
La presència del coronavirus va accelerar aquest procés i alhora va desenvolupar després el canvi de societat que es desitjava. Fa anys, ens preguntem cap a on es dirigeix el món, les elits globals han conspirat i planejat des de les ombres per imposar el nou ordre mundial. El possible enfrontament entre els Estats Units i la Xina o els possibles plans del món islàmic i Rússia, que portaran un nou escenari mundial. Què s’espera d’Amèrica del Sud, i Europa, hi pot haver qualsevol implicació en els temps que travessem. Vaig comentar fa uns anys a la universitat que els temps que s’acosten per a la dècada 2020/2030 seran decisius per a la humanitat. Cal cordar-se fort els cordons de les sabates perquè no s’afluixin.
És possible que estiguem tancant un cicle social i començant-ne un de nou de científic i tecnològic. L’avenç tecnològic ens situa en un temps en què tot semblava ciència-ficció, i som conscients que és una realitat. No ens hauríem imaginat mai la realitat virtual o el que els programes computacionals poden realitzar, estem veient la punta de l’Iceberg. No obstant això, hi ha la possibilitat que siguem nens amb ganes de jugar a desmuntar un rellotge per veure’n el contingut. Fins i tot som prou intel·ligents per tornar-lo a muntar i veure què funciona. Però què passaria si intentem millorar-ho, nosaltres entenem què veiem, però no entenem els càlculs matemàtics d’enginyeria que s’ha fet.
Aquesta paradoxa la trobem a mesura que ens apropem a la capacitat de computació per emular el cervell humà. Les eines d’escaneig i detecció s’estan doblant anualment en la resolució espacial i temporal. Tenim eines cada cop més sofisticades, que són posades en pràctica per mitjà del programari informàtic. Aquesta generació de ferramentes d’escaneig farà que tinguem accés a una resolució capaç d’observar el funcionament de dendrites, espines i sinapsis. Aquestes eines ens guiaran fins a una nova generació de models i simulacions d’alta precisió. D’aquí a vint anys haurem augmentat la nostra capacitat de computació en milers de vegades, i haurem millorat molt la resolució i l’amplada de banda. Aquestes opcions estaran a disposició dels humans no biològics i els biològics aprofitem les prolongacions d’aquesta intel·ligència. En teoria, es pot carregar un cervell humà mitjançant la reproducció de tots els detalls imprescindibles, sense necessitat de comprendre el plànol.
El fet que la nostra intel·ligència estigui per sobre del llindar de poder comprendre’s a si mateixa serà el resultat de la seva habilitat combinada amb eines que nosaltres mateixos hem creat. Tot i que podem creure que veiem el món de forma plena, allò que percebem en realitat són insinuacions de l’espai-temps. Si de veritat reproduïm els processos mentals d’una persona, la ment necessita el suport d’un cervell. En un futur, la versió 2.0 del cos humà inclourà cossos virtuals d’entorns virtuals completament realistes de cossos físics, basats en la nanotecnologia. A més, els requisits necessaris per simular el cervell són 10/16 cps (computació per segon) i 10/13 bits de memòria. La compressió dels mètodes del cervell humà ens ajudarà a dissenyar màquines semblants a la biologia. Una altra aplicació imprescindible és connectar els nostres cervells amb els ordinadors, són les “interfaces”, cosa que es convertirà en una fusió cada cop més íntima en dècades vinents. L’Agència de Recerca de Projectes Avançats de Defensa (DARPA) gasta 24 milions de dòlars anuals per investigar la connexió directa entre cervell i ordinador.
—Miquel Nicolelis, de la Universitat de Duke, ha implantat sensors a cervells de micos perquè puguin controlar un robot mitjançant el pensament. El primer pas va ser ensenyar els micos a controlar el cursor d’una pantalla, mitjançant la palanca de comandament.
—L’Institut Max Planck de Ciències del Cervell i Cognició Humana de Múnic està desenvolupant dispositius electrònics per connectar directament els nervis. Un xip creat per INFINEON permet que les neurones creixin en un substrat especial que proporciona el contacte directe entre nervis, sensors electrònics i simuladors.
L’Homo sapiens espècie lliure està a punt de desmantellar la força que l’ha creat.
