Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt que celebrarem el dimarts vinent, el papa Francesc, en el context de l’Any Jubilar que vivim, ens convida fer-nos pelegrins d’esperança, de la veritable esperança de la qual ens parla sant Pau, aquella que no defrauda (Rm 5 5,5).
Tots sabem què és estar malalt, i sovint acostumem a dir que la salut només la valorem de debò quan la perdem. Però com mantenir-nos ferms quan patim en la mateixa carn una malaltia greu? Quan a més dels nostres sofriments veiem també patir aquells que ens estimen i que estimem? En aquestes situacions, necessitem un ajut superior a nosaltres, ens diu el papa Francesc en el seu missatge d’aquesta Jornada, necessitem l’ajut de Déu, la seva gràcia, la seva providència. Per això el papa, en el seu missatge per a aquesta jornada, ens proposa reflexionar en tres aspectes importants: l’encontre, el do i el compartir.
En primer lloc, l’encontre, la trobada, perquè el patiment, físic o espiritual, ens obre la porta a un encontre més intens amb el Senyor. A la vegada que experimentem la fragilitat física, psicològica i espiritual sentim la proximitat i la misericòrdia de Déu que, amb la seva encarnació ha compartit els nostres sofriments.
I això ens porta a una segona reflexió, el do. Perquè mai com en el patiment ens adonem que l’autèntica esperança ens ve del Senyor, és un do seu. De la seva Pasqua ens ve la certesa que només en la Resurrecció de Jesucrist la nostra vida troba el seu sentit en l’esperança, en l’horitzó del més enllà de la mort que a tots ens arriba. Només de la Pasqua ens ve la certesa que res, “ni la mort ni la vida, ni els àngels ni els principats, ni el present ni el futur, ni els poders espirituals, ni allò alt ni el profund, ni cap altra criatura ens podrà separar mai de l’amor de Déu” (Rm 8,38-39). I d’aquesta “gran esperança” en deriva qualsevol raig de llum que ens permet superar les proves i els obstacles de la vida. No només això, sinó que el Ressuscitat també va amb nosaltres, fent-se el nostre company de viatge, com amb els deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-53). Com ells, també nosaltres podem compartir amb Jesús nostre desconcert, les nostres preocupacions i les nostres desil·lusions, podem escoltar la seva Paraula que ens il·lumina i ens permet reconèixer-lo present en la fracció del Pa.
I així arribem al tercer aspecte, el de compartir. Ell ho ha compartit tot amb nosaltres, tot excepte el pecat, però també el patiment. Compartir és una manifestació d’amor, i restant al costat d’un llit, a un hospital o a casa, el malalt experimenta que és estimat per Déu i els que l’acompanyem descobrim que el que Déu ha fet amb nosaltres, nosaltres ho hem de viure també amb la nostra presència moltes vegades silenciosa al costat dels germans malalts, i es fa així visible, tangible la presència i l’amor del Senyor. I més si pensem que malalts ho som tots, avui tu i demà jo, i que compartim l’experiència de la fragilitat que ens fa descobrir que som estimats, per Déu i també pels germans.
Així, tots els qui participeu en aquesta missió, sanitaris, sacerdots, persones consagrades, voluntaris de la pastoral de la salut, malalts, tots, rebeu el meu agraïment perquè compartiu amb Jesús i amb el germà malalt l’amor que Déu ens té.
