TXETXU SANZ
Sigui per urbanisme tàctic o per estalviar-se diners, el govern municipal s’ha convertit en la gran competència dels grafiters.
El nostre ajuntament arregla massa coses amb una mica de pintura i lògicament, aquest tipus d’actuacions són molt qüestionades, ja que habitualment no satisfan les pretensions que les provoquen, tampoc ofereixen seguretat o, directament, provoquen desorientació i incertesa.
Cal reconèixer que van aconseguir il·lusionar a algunes persones amb aquesta facilitat per als eslògans: renaturalitzar les rieres, deixant a la lliure imaginació la interpretació del missatge; revolució verda, com si hi hagués un compromís militant per transformar la ciutat en un oasi respectuós amb el medi ambient… però si alguna cosa tenen els grans projectes és que necessiten grans lideratges. Lideratges que sàpiguen bregar amb les adversitats que sempre existeixen i que sàpiguen serrar les dents quan convingui.
Terrassa ha de caminar cap a una transformació que implica guanyar espai als cotxes i tornar-lo al vianant. Incrementar l’ús dels mitjans de transport respectuosos o més respectuosos amb el medi; reduir la contaminació en totes les seves formes: aire, so, generació i recollida de residus, lumínica…; potenciar espais verds interconnectats entre si (corredors verds), màxima protecció davant possibles inundacions per les riades; incrementar i millorar el capital verd de la ciutat, respectar l’anella verda; reduir els circuits de mobilitat; potenciar l’economia circular; visibilitzar les bones pràctiques i sobretot implicar la població en tots i cadascun dels aspectes abans esmentats… En resum, tenir una visió de futur de la Terrassa del 2040 i treballar per concretar aquests objectius amb una planificació pública.
No és gens fàcil. S’ha de reconèixer. En una ciutat tan gran hi ha molts interessos no sempre alineats en un sentit. Interessos legítims que representen la diversitat de la urbe. Per això la necessitat d’un lideratge fort que sàpiga trobar els punts comuns i minimitzar els desacords. Un lideratge que sumi sense necessitat de menysprear els crítics, un lideratge que posi la vista a la ciutat i no en el tacticisme a curt termini.
Terrassa no pot tornar a polítiques de principis de segle ni tornar-li al cotxe els espais que de mica en mica s’han anat guanyant per a les persones. No pot deixar en l’oblit grans estructures existents, com per exemple el pàrquing de Nacions Unides, amb una eficiència qüestionada, però que podrien, amb més voluntat, impulsar altres polítiques que facin de la ciutat un referent verd.
Resumint, perquè Terrassa assoleixi el seu ple potencial com a ciutat verda, és essencial adoptar visió de futur i treballar amb determinació per assolir aquests objectius. Només amb un lideratge fort i una comunitat compromesa podrem transformar la ciutat en un referent mediambiental per a les generacions futures.
