Xavier Marcet
Maise Balcells ha deixat l’Ajuntament i segurament la política. Va ser el pes pesant de la llista electoral de Tot per Terrassa.
El tàndem de Ballart per a una gestió de l’Ajuntament més consistent. No conec les seves raons per dimitir. Me les imagino. En tot cas, el càlcul per conservar un cert prestigi personal sempre és comprensible. Torna a Prodis, on va fer i farà bona feina. Prodis és un exemple de com les coses es poden fer bé i de com els projectes poden tenir sentit i sostenibilitat. Prodis, si no cau en la temptació de la megalomania bonista, continuarà sent un model de referència. Hi ha gent que no necessita quedar-se a la política. Simplement això. Hi ha gent que ha anat a la política per servei, la política l’ha decebut i té on tornar o es pot espavilar. Hi ha altres que no tenen on anar i ningú s’imagina què poden fer si no es dediquen a la política.
Algú pot imaginar ara que Ballart i Tot per Terrassa entraran en una gran crisi. No és veritat. La política local no mobilitza tant perquè passin tantes coses. Cal ser una mica realista. Però el desgast és evident. Poden fer dues coses. Una, que és la que crec que faran. Tancar-se una mica més en la seva puresa. Hi ha gent que davant dels problemes es fa més gran que els problemes, hi ha gent que davant els problemes es fa més petita que els problemes. Parapetar l’alcalde de qualsevol conflicte. Probablement ampliar les responsabilitats de Xavier Cardona. Fer veure que no passa res. Mantenir la seva manera peculiar de fer política (saber guanyar eleccions sense necessitat de saber governar) i mantenir una lògica de viure més a les xarxes socials que en una gestió que sàpiga on va. La segona cosa que podrien fer segurament no la faran. Una seriosa autocrítica, una certa humilitat i fer un gir radical en la forma de fer. Donat que no se’n surten, podrien posar l’Ajuntament en mans d’algun director general a qui deixin liderar i que acabi amb el desgavell de la gestió que ells mateixos han creat. Que ells facin política i que algú faci que les coses passin. Però els costa molt fer equip. La seva desconfiança cap als funcionaris no és res més que l’expressió d’un lideratge feble. Nosaltres i ells. Liderar vol dir que et facin cas els que no tenen per què fer-te’n, el problema és quan no et fan cas ni els que t’han de fer cas. Els queden dos anys, val la pena aprofitar-los. Terrassa es mereix un mandat millor.
El que és més sorprenent és que Ballart ho tenia tot a favor. Tot. Havia fet un gran resultat electoral amb onze regidors. Era el seu gran moment. Volia que aquest mandat fos diferent. Tenia un trumfo que es deia Maise Balcells. Podia organitzar l’Ajuntament d’una altra manera. Va semblar que començava el mandat francament millor. Va pactar molt a favor seu. Va ser hàbil. Però després no se n’ha sortit. Ballart sap gestionar molt bé les relacions amb una part de la ciutat. Això ho fa bé i en treu molt rendiment. Però no sap organitzar el govern. No tria bé els seus col·laboradors. Falta gruix. És un desgavell. Ara, sense Balcells, ho serà més. L’estil de Balcells i la seva manera de fer era clarament diferent, més solvent, més professional, per això la van fitxar. Tampoc són capaços de confiar en ningú que li porti la gestió. Li dirien que sí, però no el deixarien fer, com ha passat amb Balcells. El nucli dur de TxT ho ha de controlar tot. La seva tendència al “micromanagement” és permanent. Cosetes. Falta confiança en la gent i falta “management.” La gestió de l’agenda de l’alcalde és el millor reflex de com van les coses. Ballart havia de deixar llegat en aquest mandat. No crec que ho pugui fer. Li queden poques peces per a gestionar la ciutat. No són pocs els quadres municipals que han marxat a altres administracions. Però que ningú s’equivoqui, ni Ballart està acabat, ni el seu projecte TxT es desfarà mentre governin. El que és evident és que el balanç de la seva gestió és cada cop més esfilagarsat. Haver perdut ERC li ha complicat les coses. La gestió de la negociació pressupostària (amb una incomprensible acceptació de buidar Presidència de diners) portarà molts problemes pràctics de gestió. Abans amb ERC aquestes coses les tenia cobertes. No els van cuidar i la mateixa ERC també es va adonar que no tenien cap futur polític fent de crossa d’un projecte que no sap fer apostes serioses de ciutat. Junts, que es manté al cartipàs, algun dia haurà d’explicar què ha fet en un govern amb tan poc impacte. Es desdibuixen a cada dia que passa. Tothom pot entendre algunes coses i ningú dubte de l’esperit constructiu de les regidores de Junts, però un dia hauran d’explicar als seus què feien en un projecte que es consumeix en si mateix. I és que no sembla que hi hagi un projecte per a Terrassa, només hi ha un projecte que es diu Tot per Terrassa. I que, contra el que alguns puguin pensar, és un projecte que per res està liquidat. Simplement, és més dèbil i quan perd alguns dels puntals de la gestió municipal, la seva freqüent alcaldessa accidental, sembla una mica més encongit. A mesura que creix la complexitat, la seva capacitat de construir consens i armar iniciatives consistents decreix.
La resta del mandat serà complicada. No tenen majoria absoluta, però tenen molt marge. Amb un tarannà més obert podrien tirar coses endavant. El que seria sensat seria apostar per una certa humilitat inclusiva i pensar en la ciutat. No centrar-se en cosetes. Fer coses. Deixar coses que quedin en positiu. Intentar que talent atregui talent, perquè si no mediocritat només atreu mediocritat. Quan es mirin aquests anys amb el pas i la fredor que dona el temps, els veuran com una gran oportunitat perduda. El problema és que darrere seu qui perdi oportunitats sigui la ciutat. Queden dos anys, poden fer el que han fet fins ara o poden començar a pactar i impulsar projectes transformadors de ciutat. Tant de bo. La sortida de Maise Balcells no és que sigui una mala notícia per a TxT, és una mala notícia per a la ciutat. Almenys que els serveixi per reflexionar sobre la seva manera de fer i posar-se seriosament a governar.
