Eva Candela, diputada i portaveu municipal del PSC
Quan algú amb la trajectòria de Maise Balcells decideix fer un pas al costat, el municipi sencer hauria de preguntar-se per què.
No parlem d’una figura menor dins de l’executiu local, sinó de la fins ara primera tinent d’alcalde i número dos de Tot per Terrassa. La seva renúncia és la constatació d’un problema molt més gran: un Ajuntament sense rumb clar i un projecte polític, el de Jordi Ballart, en crisi.
Abans d’entrar en la política municipal, Balcells va dedicar gairebé dues dècades a Prodis, una entitat essencial a la ciutat i on la seva gestió va ser clau en la creació de projectes com les Llars de Torre-Sana i El Vapor de Prodis, que han marcat un abans i un després en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. La seva capacitat de lideratge i de treball estan fora de tot dubte.
No obstant això, estic convençuda que a l’Ajuntament aquestes capacitats han estat clarament limitades per l’entorn polític en què s’ha hagut de moure. La visió de servei públic amb la qual va arribar a la política s’ha topat, una vegada i una altra, amb barreres internes, tensions i una gestió marcada més per la perpetuació en el poder que per la vocació de transformar el municipi. Per dir-ho d’una manera visible i entenedora, molt em temo que Maise Balcells al final ha hagut d’assumir que no l’havien fitxat per treballar per la ciutat sinó per Jordi Ballart. La seva sortida no és una retirada qualsevol: és la mostra més evident que alguna cosa no funciona en l’equip de govern.
No és un cas aïllat. En els últims temps, les baixes a l’executiu local i als equips tècnics de l’Ajuntament han estat una constant. Per què estan marxant tants professionals i col·laboradors, gent que venia amb ganes d’aportar el seu capital humà i polític a la ciutat? La resposta és senzilla: perquè no es pot treballar en un entorn on el benestar ciutadà es subordina a les lluites internes i a la imposició d’un sol interès.
Jordi Ballart ha demostrat en nombroses ocasions una manera de governar que ofega el debat intern i relega a un segon pla aquells que no es pleguen a la seva manera de fer política, que és una barreja d’inèrcia i ocurrències. No és casualitat que persones amb experiència, criteri i capacitat de gestió acabin optant per marxar. El problema no està en elles, sinó en un model on les idees pròpies es penalitzen i on el futur del municipi queda en un segon pla davant l’estratègia de subsistència del líder.
En un moment en què Terrassa afronta reptes crucials, és inacceptable que l’equip de govern dediqui més energia a gestionar les seves crisis internes que a respondre a les necessitats de la ciutadania. On és el full de ruta per a la ciutat? Quines són les solucions als problemes d’habitatge, mobilitat o seguretat? Mentre l’executiu local continuï atrapat en les seves pròpies contradiccions i divisions, el municipi continuarà perdent oportunitats.
Crec, que Maise Balcells volia treballar per Terrassa, però no li ho han permès. La seva dimissió hauria de servir com a punt d’inflexió. No podem permetre’ns un govern que expulsa el talent en lloc d’aprofitar-lo. Terrassa necessita un lideratge que sumi, no que resti. Un Ajuntament que es preocupi més pels ciutadans que pels seus propis equilibris interns.
Des del Partit dels Socialistes de Catalunya tenim clar que a Terrassa cal obrir una nova etapa. Una etapa on la ciutat torni a ser la protagonista i on les decisions es prenguin pensant en el benestar col·lectiu. Perquè la nostra ciutat no mereix un govern abstret, sinó un de solvent, que miri cap endavant i construeixi el futur que els terrassencs i terrassenques esperen i mereixen. Volem que Terrassa torni a ser Terrassa.
