Anna Luis Pairó, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Districte 1 del Centre de Terrassa
Des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Districte 1 del Centre de Terrassa (AVVD1CT), respectant totes les opinions, llegint l’article, s’està d’acord que s’ha de treballar per intentar fer un món millor i més sostenible.
Els joves d’avui i els que han de venir seran els grans de demà i possiblement ja no podran desplaçar-se amb bicicleta, i tampoc ho poden fer els joves d’avui amb algun problema de mobilitat, sigui permanent o transitòria, ni les parelles, joves o no tant, amb nadons o infants petits, ja que a l’hora de desplaçar-se tampoc és viable fer-ho familiarment amb bicicleta. Els aparcaments i sobretot al centre de les ciutats envoltant l’àrea de vianants són essencials i bàsics i es troben a totes les ciutats grans d’Europa canalitzant i endreçant la circulació de vehicles, siguin locals o que arriben de fora.
A Terrassa, ja s’han anat tancant massa comerços per les dificultats d’accés al centre.
Ens agradi o no, la realitat és que les persones-famílies no van on no es poden desplaçar amb comoditat i trien les grans àrees comercials, a les quals poden arribar amb cotxe i aparcar còmodament malgrat que facin més quilòmetres i, per tant, es contamini més.
En aquest sentit, la reobertura del pàrquing del Portal de Sant Roc ha estat llargament reivindicada per tot el teixit comercial, professional i veïnal, que han estat i estan durament afectats. Des del 2018, el tancament de l’aparcament no ha parat de degradar tot l’entorn i centre de la ciutat.
Els últims anys de l’activitat de l’aparcament, la rotació anual de cotxes estava per sobre dels 200.000. Aquest volum segurament s’ha anat diluint fent voltes a altres carrers de la ciutat intentant aparcar i d’altres han deixat de venir, raó per la qual l’activitat al centre ha caigut en detriment del teixit comercial i professional ja esmentat. És obvi dir que si l’aparcament hagués continuat amb funcionament i no s’haguessin instaurat els guetos de mobilitat, segurament els veïns d’Arquimedes i Galileu no s’haurien vist tan afectats, ja que el tancament de l’aparcament més les restriccions de mobilitat han obligat els usuaris que viuen i treballen o s’han de desplaçar al centre a utilitzar aquestes vies. Respecte a aquests circuits, guetos de mobilitat, la Constitució recull que els ciutadans són tots iguals i tenen els mateixos drets (està en fase d’estudi la inconstitucionalitat d’aquesta mesura).
La seva implementació no va preveure que aquesta mesura crea incomoditat i dificultat a les famílies a l’hora de desplaçar-se, ja que sovint viuen en indrets diversos de la ciutat. De fet, priva de moure’s lliurement, no hi ha igualtat de moviment per a la ciutadania de Terrassa. Atenent, doncs, els objectius donats en el marc de la CE i recollits per la Generalitat de Catalunya, la reconstrucció de l’aparcament del Portal de Sant Roc compleix amb aquest marc i preveu una reducció de trànsit a la ciutat, vehiculant-lo i amb menys contaminació, no pas prohibint-lo, ja que les necessitats de la ciutat així ho requereixen. El que sí que seria convenient de revisar d’acord amb els mateixos objectius és considerar la ZBE quant a la condició del cotxe segons distintius de la DGT (cotxes no contaminants) i no guetos de mobilitat. Segurament, reconduiria l’actual caos circulatori, ergo contaminació, tant per als que venen de fora com per als que estem a la ciutat.
Arribem al punt en què considerant que vivim en ciutats en què tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tan necessaris poden ser els carrils bici com ho són els aparcaments, especialment al centre de la ciutat. El que també seria desitjable és que tant les bicicletes i “riders” com els patinets respectessin les vies per on han de circular i com ho han de fer.
Sovint són un verdader perill per als vianants, especialment els més vulnerables, avis i criatures.
