Antonio Machado
L’Estat democràtic sorgit del procés de la Transició espanyola del 1977, fa 48 anys, sempre ha estat en el punt de mira de les forces feixistes supervivents de la dictadura franquista en els moments en què s’ha fet esment de les víctimes que ells van provocar, sobretot els 150.000 assassinats a partir del 18 de juliol del 1936.
Els feixistes que van continuar a l’Espanya democràtica van gaudir d’una impunitat total. La llei d’amnistia que van aprovar les primeres Corts parlamentàries en democràcia va ser dissenyada perquè els seus crims quedessin impunes. Es va intentar construir l’Estat democràtic, amb la bíblia d’una, gran, i lliure, sota la catifa del poder. Van esperar en estat d’hibernació els anys dels tsunamis socialistes fins que la corrupció que van generar va donar majoria a la dreta de José María Aznar.
Van seguir uns anys més, fent-se més rics des de les empreses que van capitanejar i que es van instal·lar en l’Ibex-35. El treball esclau de més de mig milió d’espanyols tancats a 296 camps de concentració, des del 1936 fins als anys cinquanta, els va fer més rics. Després van continuar aprofitant els seus vincles amb els governs de Franco i els seus beneficis mai van deixar de créixer. Era la forma que Franco i els seus socis feixistes paguessin les inversions que van permetre el finançament del cop. Des del 2019, el panorama de govern va canviar, amb el pacte entre Unides Podem i el PSOE, la qual cosa va portar el feixisme estatal a desenvolupar una estratègia de destrucció de Podemos pel programa social que van portar al govern.
Les paneroles feixistes amb insígnies militars, policials i de toga negra mai van abandonar aquesta bíblia, i que enaltien les imatges, banderes i escuts que van alimentar el seu poder, mentre l’Estat democràtic mirava cap a un altre costat, la qual cosa va reforçar les paneroles que van hivernar esperant ressuscitar quan arribés la seva primavera.
La nostra feblesa ha estat i és la seva força mentre els que es diuen demòcrates i veien com esbudellaven a altres demòcrates sense dir una sola paraula continuaven mirant cap a un altre costat. Aquesta ha estat la nostra vergonya. Què hi haurien dit els centenars de milers que van perdre la vida per defensar la república si aixequessin el cap? Els seus familiars, la majoria ja ho hem vist, en primera generació el terror els va fer callar, però la segona i tercera generació sí que van parlar.
La democràcia naixent tenia el deure moral i de justícia social de defensar totes les víctimes d’aquest genocidi planificat que van portar a terme els franquistes. Havia d’haver-hi hagut un acord del PSOE, PCE, CNT i les organitzacions nacionalistes d’Euskal Herria i Catalunya, per la memòria de les seves víctimes. Però no va anar així. L’herència rebuda ha estat, i és molt dura, una monarquia corrupta i feixista, 2.615 fosses comunes per tot el territori nacional que amaguen més de 150.000 assassinats, robatoris de patrimonis personals, robatoris de fills, treballadors esclaus de mig milió d’espanyols a camps de concentració. Quaranta anys després no es podia oblidar tot això. El resultat demostra que els qui van estar al capdavant del procés de transició no havien d’haver estat aquí.
Els feixistes actuals utilitzen les seves víctimes en el procés del cop d’estat per voler equiparar els dos bàndols. Parlen de Paracuellos, d’esglésies cremades, de sacerdots assassinats, de burgesos eliminats. És cert, però mai aquests crims van ser encoratjats des de l’Estat Republicà, sinó que va ser la contestació descontrolada d’un poble famolenc, enganyat pels seus patrons, i que van veure l’església com un braç executor del feixisme contra ells.
A hores d’ara, tot això hauria d’estar més que reconegut i compensat, però no ha estat així. Des del 2019, casualment per la presència d’Unides Podem a les institucions, i també de Vox (partit feixista), es va exterioritzar clarament el rebuig de la dreta a cap reconeixement al drama viscut per la República Espanyola, sinó que la fa culpable del mateix cop d’estat, una desraó que hauria d’haver-se contestat des dels estaments de l’estat democràtic amb contundència.
El Govern actual de coalició anuncia que prepara actes de recordatori dels 50 anys de la mort de Francisco Franco. No va ser cap triomf de l’Espanya republicana, aquest assassí va morir de vell. I ens va deixar un delinqüent de cap de l’Estat, el rei Joan Carles I, promotor del 23F per afermar-se al poder, i fer-se ric amb un patrimoni de més de 4.000 milions d’euros.
L’actual cap de l’Estat, Felip VI, el fill de l’anterior, anuncia que no assistirà a l’acte inicial de record per impossibilitat segons la seva agenda, la realitat és que no hi participarà perquè forma part del feixisme incrustat a l’Estat espanyol. Un altre detall més de la feblesa d’aquesta pseudodemocràcia.
Mentrestant, les paneroles feixistes tornen a remoure el seu odi publicant el Moviment Catòlic Espanyol que “els 15.000 executats en consells de guerra franquistes eren 15.000 fills de puta”. Només aquesta frase, per la defensa de la nostra dignitat, és suficient per encausar i il·legalitzar aquesta organització feixista i portar a presó el seu cap, José Luis Corral. Però és que n’hi ha més que incompleixen la llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
El 20 de novembre del 2022, al centre de Madrid es van organitzar actes d’exaltació al dictador Francisco Franco i a Primo de Rivera. En ple centre de Madrid, es va poder veure una mobilització en memòria de la dictadura, amb el “Cara al sol” entonat pels seus assistents amb el braç enlaire. Ja havia entrat en vigor la llei de la memòria. Què ha fet el Govern?
El 5 de desembre del 2020, el general retirat Francisco Beca Casanova va declarar públicament que calia afusellar 26 milions d’espanyols. Dues setmanes després, un grup de militars en actiu declaraven públicament que aquest era un sentiment de molts militars, en contestació a la ministra Margarita Robles, que va declarar que el que va manifestar el general Francisco Beca no era representatiu del pensament de l’exèrcit espanyol. Un grup d’oficials i sotsoficials IX Promoció d’Artilleria des d’un grup de WhatsApp se sumen a aquest esperit colpista.
Des del 2019 i amb el govern de coalició, els actes de provocació des de l’exèrcit i de les organitzacions feixistes estan actuant contínuament d’aquesta forma, mentre que els representants públics de l’Estat miren cap a un altre costat. Aquesta estratègia dels feixistes de provocació permanent només serveix perquè els nostres joves se sentin més prop de Vox i altres organitzacions d’extrema dreta. Les consignes que es cridaven anteriorment als carrers per aquests grupuscles ara ja se senten dins del Congrés dels Diputats.
L’Estat hauria d’actuar molt més contundentment i començar a obrir expedients a aquests militars i els que atempten amb les seves paraules la democràcia, s’hauria d’actuar judicialment. És hora de recuperar la nostra dignitat. I els grups organitzats d’extrema dreta no haurien d’estar legalitzats, perquè el seu pensament atempta contra els principis que empara la nostra Constitució i la carta de drets humans de l’ONU.
A més, s’hauria de sotmetre els cossos i forces de seguretat, inclòs l’exèrcit, a un programa de formació constitucional i d’acte individual de lleialtat, no a Espanya, als seus valors i institucions, perquè quan es diu “per Espanya cal…” ja sabem el que vol dir.
Oblidar-se de la Memòria Històrica ha tingut i continuarà tenint un cost inacceptable per al poble espanyol. Ho pagarem molt car perquè ja ha arribat a la quarta generació d’espanyols, aquests adolescents que es vanaglorien de portar insígnies de Vox a la seva nina. És l’exemple més clar del nostre fracàs col·lectiu.
